domingo, 11 de mayo de 2008

Poder i por.

Poder: autoritat per a manar, influir o dominar als demés.

Por: sensació d'angustia probocada per algun temor real o imaginari.

Què tenen a veure l'un amb l'altre?

Tindre poder, com ja he dit abanç, és tindre també intel·ligència per a gastar-lo de manera que no perjudiques a ningú. La por aquí pot fer que encara que tingam un poder no l'utilitzem per por a ultilitzar-lo mal o per por a que ixca mal o a perjudicar-no's. Tindre poder és una gran responsabilitat i tenim que saber dominar-lo i per supost no tindre por a gastar-lo. Per exemple, si un jutge tinguera por a tancar a un assasí i el deixés solt no sería just i no tindria el perquè tindre el poder que té. Si una persona té un poder a de tindre astucia i sabiduria per a poder gastar-lo com toca, siga el poder que siga i per supost no tindre por i afrontar-la, perque així encara tindras més poder. Tenin por no s'arriba a ningún lloc en aquesta vida.

Poder i justícia.

Poder: autoritat per a manar, influir o dominar als demés.

Justícia: Qualitat o virtut de precedir o jutjar basant-se en la veritati donant a cdascú le que li correspon.

Què tenen a veure el poder i la justícia?

El poder utilitzat amb justícia és el millor de tots ja que si ultitzes el teu poder per bens propis és un poder dolent i dominar als demés per a benefici propi o d'algun altra persona és de ser desconsiderat. I també la justícia sense poder no crec que servixca de molt. Una persona pot ser justa però si no té cap tipus de poder no li servix cuasi que de res. Un exemple clar és el dels jutjats. El jutge té el poder i és el que decidirà si la persona és culpable o innocent amb l'ajuda del jurat. Encara que a vegades els jutges no sempre actuen amb justícia se suposa que és el que tenen que fer, i per això, són ells els que tenen el poder. També tenim l'exemple del president del gobern, de l'alcade, etc.

miércoles, 7 de mayo de 2008

La masturbación--> Bárbara Ferrer

Es dóna amb xics i xiques de maneres diferents:

-Xics: Pujant i baixant la pell del penis.
-Xiques: Estimulant-se el clítoris.


Els xics i les xiques no és masturben en la mateixa fraqüència però les xiques si que ho fan el que passa esque s'avergonyeixen. Encara que amb el pas del temps s'avergonyeixen cada vegada menys.

Al contrari del que moltíssima gent pensa no eés un substitut del sexe sinò un complement.

Y tampoc et fa surtir granets, ni et seca el cervell ni res de tot açò.


També ha dit Bàrbara que no hi ha edat concreta per masturbar-se encara que normalment és começa a l'adolescència.




¿Està més mal vist que és masturben les xiques que els xics?

Jo crec que si però la culpa és de les xiques que ens agrada molt criticar-nos entre nosaltres. És igual que lo de que si un xic va en moltes xiques és l'amo i si una xica va en molts xics és una puta. I no tindria que ser així. Però és el que les xiques em creat i asta que deixem de criticar-nos i pensar una mica més com les xics seguirà passant. Seguirà estan més mal vist en xics que en xiques. A més si les xiques començem a veure-ho normal els xics també veuran normal que ho fem al igual que ho fan ells.

Les perversions sexuals--> Marina Broch

Les perversions sexuals són conductes poc comunes. Ens ha explicat Marina que començen en l'adolescència però que es desarrollen quan eres adult. Les persones que solen prácticar les perversions sexuals solen ser persones amb algún tipus de transtorn psicològic o un trauma. Moltes d'aquestes persones són inmadurs, alcoholics, persones solitaries o antisocials, etc.

Algunes perversions sexulas són:

Exibicionisme: exitació al mostrar els genitals
Fetixisme: coleccionar joquets ( es una fantasia masoquista).
Pedofília: Exibicionisme de menors o penetració a menors.
Sadomasoquisme: és dona més en dones, per a llevar-se la culpa de estar fent sexe utilitzen la violència o bé s'exiten amb la violència.
Bollerisme: Espiar o observar quan altres estan tenint relacions sexuals.
Zoofília: tindre relacions sexuals amb animals.
Necrofília: tindre relacions sexuals amb cadàvers.
Gerontofília: tindre relacions sexuals amb persones senils.
Urànmia: exitar-se amb la manipulació d'orina.
Coprofília: exitar-se amb la manipulació dels excrements.
Deutrofília: amb les plantes.
Pigmalionisme: Amb les estatues.

domingo, 20 de abril de 2008

Por

Por: sensació de angustia probocada per la precència d'un perill real o imaginari. 2 Sentiment de desconfiança que fa que penses que ocurrirà un fet contrari al que és desitja.


Tindre por és inebitable, però està clar que l'única solució és afrontar el que et fa por, siga el que siga..sinò pots acabar perduda i molt amargada..


Quan som xicotets tenim por a coses que ara ja no tenim, perquè quan anem creixent la pot desapareix..però hi han pors, com per exemple no demanar-li perdó a una amiga per tindre por.. o no dir-li el que sents perquè tens por que ixca mal o et rexase després, quan ja és tard, t'enpenedeixes de no haber-ho fet de no haber arriesgat encara que haguesis perdut..i li pegues voltes i voltes..


Si no has afrontat la por que tenies de xicoteta de que baix del llit hiha un mort ho pots passar molt mal quan dorms per això..



Totes les pors s'han d'afrontar.

Les causes dels nostres desitjos.

Els nostres desitjos poden ser físics o espirituals.

Els físics com per exemple quan tens fam, voler menjar o quan tens fret voler tapar-te. Tenen les causes en les nostres necessitats..la causa de voler menjar és perquè tens fam.
Però les causes dels desitjos espirituals són més difícils de trobar..

Si vols estar amb el novio i desitges estar amb ell la causa és perquè el vols, si vols pasar-to bé amb les amigues o amics és perquè amb ells estás agust, si desitges renyir en algú és per l'odi o per alguna rao que t'ha molestat..


Les causes dels desitjos espirituals són les nostres sentiments...ens veiem obligats a satisfer el que desitgem i ho desitgem perquè tenimun sentiment cap a això. Açò, repetisc que és amb els desitjos espirituals, els físics són desitjos però la causa és una necessitat.

Violació--- Esther!!

La violació es qualsevol agresió sexual amb penetració.

¿Què fer en un moment com aquests?
Mantindre la calma si és possible, convençer-lo de que t'està fent mal..
Si no para, has de cridar i si no pots fer res, estar-te atenta als detalls per a després contar-los a la policia.

¿Qui són els violadors?

90% homes

10% dones


Estratègies:

-Enganyar i alagar.
-Amenasar per a que no diga res.
-Prometre alguna cosa a canvi.
-Aprofita moments de confusió de la víctima.


Efectes secundaris:

-No recordar res.
-Ignorar-ho.
-Vergonya.
-Rexàs als homes

¿Com ajudar?
Primer s'ha de creure a la persona que li ha passat, traquilitzar-la, deixar que expresse els seua sentiments i dri-li que ella no te la culpa de res. No canviar la actitut cap a ella.

Després fer-li un examen mèdic i si es queda embarasada i té un fill, no culpar al seu fill de res.