domingo, 28 de octubre de 2007

Emoció: és un sentiment que ens apareix quans ens pasa o ens va a passar alguna cosa que significa molt per a nosatres.O bé, es una mescla entre il·lusió ,impaciència i felicitat.
La frase:ferir les emocions ve de quan que ens fan mal alguna cosa cosa molt important per a nosaltres.No sols ho dic per l'amor sinò per moltes latres coses.

Sentiment: quan una persona no te sentiments, la seva vida no val al pena.És un monstre.
Els sentiments son les coses per les qulas ens aixequem cada matí, sense ells la vida no valdría la pena.Tota persona o animal te sentiments...és una cosa bàsica de la vida.

Intel·ligència:és la capacitat que tenim de pensar fins a un punt.Sense ella la veritat és que seriem uns inútils,res ens aniría bé i sempre tindriem que dependre de altres persones.

Intel·ligència emocional:No ho tinc molt clar, però crec que és la capacitat que tenim de controlar les nostres emocions,de pensar abanç de fer. Decontrolar-no's.

Afectivitat:és el que ens uneix a altres persones,aquet sentiment poseix la amistat,el amor,la família, etc.Sense ella no hi hauria cap confiança i mai voldriem a ningú.Els nostres amics,pares i novuo s serien uns extranys.No els valoraríem.

Són més intel·ligents les maquines que les persones?

Jo crec que no, perque les máquines han sigut creades per l'home, i a més,la seua intel·ligència l'ha programada l'home. Tot el que sap li ho ha ficat dins un home.Potser si que siguen més rápides, i amb el tems la gent es va oblidan de les coses, avui en dia potser més intel·ligent una máquina que un ancià però es perque amb el tems i per desgràcia una persona pert facultats. (no tots però la gran majoria si).Una máquina mai podrà resoldre bé les coses, mai profundisarà ni pensarà.Simplement et donarà la solució que algú li ha inculcat.
Si les máquines sigueren més intel·ligents que les persones serien elles les que fabricaren les noves tecnologies, elles ensenyarien i elles, potser, arribaren a ser més importants que les persones. Com la típica pel·licula en que els robots volen dominar el món.

domingo, 21 de octubre de 2007

Psicologia:Descriu el sentiment que penses que és més important(l'amor no val)

L'amistat.Una vegada..em vaig barallar en una amiga, i qüasi totes em van deixar sola.Aquesta esperiència és la pitjor que he viscut en la meua vida.La pitjor destacant bastant.
Sense l'amistat seria incapaç de ser feliç.Ja que tota la felicitat que tinc me la donen els meus amics.Ho son tot per a mi...
I la idea de que tinc que madurar i creixer,que potser ens separem, no la soporte, no puc pensar en ella perque no la puc aguantar.Ningu sap asta quin punt els meua amics estan per damun de l'amor.Potser parega exagerat però es així.
La familía,i les sentiments que hi han dins de tu també ho són de importants, però aquest és el que més per a mi.
La ira, també trobe que és molt molt important, perque quan està a dins de tu pots fer qüansevol cosa, és increible.

I la trsitesa, perque la veritat, ho pases prou mal.Però a mi se me'n passa de seguida hehe

Filosofia:Pot pensar una máquina?

No.Jo crec que tot ho te programat,una máquina no te sentiments,està feta per a les necessitats de la gent.Si tu li dius a una persona que te està parlan que se calle potser li sente mal, i és senca malament.Si a una televisió li lleves la veu o l'apagues perque no la vols veure o sentir no és fica trista crec jo..
Un máquina no te ánima,es una cosa material, sols és un cos que fa alguna funció determinada.
Pero crec que la gent no podria viure sense elles, crec que les necessitem.Avui en dia qui no te cotxe?? que fariem sense cotxe?? i sense la que fa l'electricitat?? estariem perduts.

domingo, 14 de octubre de 2007

Psicologia:Quines tècni ques de resoldre un conflicte et pareixen més cruels o més males?

A mi la que més cruel em pareix és la de judici, perque no em pareix bé que sense que jo puga parlar amb el que em molesta o em fa mal, un altre diga si tinc raó jo o ell.Sempre hi ha que aclarir les coses per un mateixa, parlan amb l'altre a bones així i que ens intentem comprendre.Però no sense parlar ni compredre'l tinga un càstic ell o jo.
Les demés les veig bé perque tens l'oportunitat d'expresar-te millor.

Filosofia:Com sabem si estem desperts o estem dormin?

Sabem que estem desperts perque veiem la realitat tal i conforme és, no com voldriem que fora, no com ens la imaginem.

miércoles, 10 de octubre de 2007

Psicologia:Són diferents els xics de les xiques?Valorem els factors ambientals i biològics.

Sí. Tenim maneres d'actuar diferents,maneres de pensar diferents,etc.
En quant a factors ambientals, els amics fan un paper molt gran, i també la familia. Si et naix un fill li donaràs un camió,i sinò, una nina.Això amb tot.Els nois són molt més arreu a l'hora de comportar-se, a exepció d'algun.Per això un grup de xics estarà fent bromes, espentant-se i un grup d'amigues estaran parlan i raonant tranquilament.Això ho fa l'educació o l'ambient en que estan o on s'han criat.
Els factors biològics són que desde petits els comportaments són diferets, les xiques som més tranquiles i ells no.Encara que ja he dit hi han exepcions.En l'adolesçència les xiques madurem abanç deixem de comportar-mos com a xiquetes per a reflexionar més, i madurem tan física com psicològicament.Ells maduren més tard, i quan nosaltres ja em madurat ells encara es comporten com a xiquets, així que el factor biològic forma un paper important.

martes, 9 de octubre de 2007

Psicologia:Com es sap que estem preparats per a tindre uns relació de parella seria?

Quan vols estar amb aquesta persona, quan estas disposta a afrontar qüansevol cosa que t'ho impedisca,que estiga dispost a passar un tems cada dia o cada dos dies amb tu i sobretot quan estas totalment conveçuda de que és ell, i ningú més.
I per supost, l'altra persona també ha de estar segura de que farà totes les coses que he ficat dalt, sinó pot eixir molt mal si ho intentem. Però també,qui sap? pot sortir bé.

Psicologia:Com se que estic enamorada i que ell ho està de mi?

Com se que estic enamorada?
Molt fàçil.Quan tot el que ell fa et pareix bé i sempre o moltes vegades el tens al pensament.Quan la seva forma de ser i la seua apariencia et pareix interesant i mol important, quan tot et fa pensar que deus d'anar cara ell independent del que passe després.
Com se que ell està enamorat de mi?
Açò per ami es més complicat. Però crec quan que quan una persona creus que et veu através d'uns ulls que tot t'ho troben bé, t'apollen i t'escolten.

jueves, 4 de octubre de 2007

Psicologia:què pot fer el professor per a què els alumnes callen?

Doncs jo pense que el que estiguera tota la estona parlan o li llamares la atenció 4 vegaes se'n anara al carrer, així ja no molestaria a ningú.O també manaria més treball per a casa, això almenys és el que més em molesta a mi.Però quan algú parlara més de 4 vegades no li diria:
-A la pròxima te n'aniràs al carrer.
Diria:
-Al carrer.
Encara que ell/a diguera que es callava ja,que ja no aniria a parlar més, diria que al carrer, i que entraria quan jo l'avisaria,que és la meua classe i si algú em molesta se'n va i prou.

Psicologia:Claus per a que una relació de parella funcione.

Primer i molt important, que es vulguen els 2.Si no mai pot eixir bé, es impossible.I per a que això pase, les dues persones s'han de coneixer molt bé i ha de passar un cert temps.
Després estan les típiques coses que són: la confiança,no dir mentires,escoltar,ajudar-se l'una l'altre,etc.
També com vam dir l'altre dia, els conflictes.Perque és ahí quan demostrem si el volem o la volem de veritat,en aquets moments és quan som nosaltres mateixos i si en aquest moments fallem o ens falla es pert molta confiança i poc a poc es van perdent les demés coses i acabem mal, o estem un tems malament.Aixina que també són molt importants.Compartir molt de tems junts per a que no es faja monótona i fer coses diferents. Encara que a vegades també necesiitem tems per a nosaltres mateixos.Si estem uns dies sense veuremos després tenim moltes més coses que dir-nos i no és sempre el mateix.

Filosifia:Em de disculpar a les persones que actuen de manera incorrecta per culpa de les drogues?

Depen.Hi han moltes persones que fiquen l'escusa de les drogues,però hi han que estaven molt drogats i no sabien el que feien.Si per exemple tinc un novio i me fica els toxos amb un altra perque va drogat, la primera vegada el perdone,encara que estaria un tems rara amb ell.Però si m'ho torna a fer quan va drogat, sabent que pot tornar a passar no li ho perdone.Per la simple raó de que la primera vegada li haguera tingut que servir de lliçó.I si ho fa quan no va drogat...mare meua!!!
Però si el delicte és més gros i és un violador el que ho ha fet vaig l'efecte de les drogues no s'ho perdonaria, primer li ficaria 2 mesos de carcel i tractament psicològic.I si ho torna a fer, uns 9 anys o més i tractament més fort ja siga psicològic o psiquiàtric.

Filosofia:És correcte el tractament biològic amb conductes inadecuades?

Jo pense que no.
Perque si les coses es poden arreglar parlan amb ell o portant-lo al psiquiatra o al psicòleg, (que quasi sempre es així no cal fer-li res físicament a ningú)no cal fer-li res més.
Potser aquesta persona canvie més endabant, a més, primer s'ha de intentar arreglar les coses parlant, si no funciona, i ho torna a fer, a la carcel.Però si per exemple el que estavem dien de castrar-lo..no em pareix bé, perque potser tindria un problema social,encara que la noia que haja sigut la víctima també, no es massa just que li fagen això.Que el tanquen o que eltracten psicològicament.El castrament em pareix masa exgerat, igual que qúansevol tractament psicològic.

miércoles, 3 de octubre de 2007

Psicologia:Resoldre el conflicte de 5 maneres posibles.

Resoldré el conflicte de Jaume i Lluís.Que és barallaven per una mateixa noia.
1.Competició:Hagueren seguit reñin asta que la noia s'aguera cansat,perque ningún dels 2 estaria dispost a parlar amb l'altre per l'orgull.Estarien competin fins al final.Cada un pensaria sols en ell mateix.
2.Colaboració:Tindrien que ficar una mica de la reus part per resoldre el conflicte.Parar a parlar i pensar què podrien fer i intentar aplegar a un acord.
3.Compromis: arribar a un acord que els 2 ixquen guanyan.Que satisfasca a les dues parts.Com per exemple:
-Et deixe estar amb ella si em promets que no fardaràs amb mi després.
4.Evitació:No afrontar el problema i deixar que vaja a més i deixar que és fasa més gran.Evitar el conflicte deixan que vaja a pitjor sense pensar en solucionar-lo.
5.Acomodació:Que un dels dos renuncie a la noia i es quede sense ella, deixan camp lliure a l'altre i aguantan els seus sentimets.Cedir al que diga l'altre, reprimir-se.

Filosofia:Soc dualista,monista o materialista??

Doncs jo em considere materialista.Sona mal però no crec en res que no puga veure, no crec en ningún Deu,no crec que hi haja res després de la mort..però crec en l'amistat,l'amor,la felicitat i altres coses que no es poden veure.Però no crec que tingam res escrit,tampoc en que ningú tinga el meu destí en la seua ma i tampoc crec que hi haja ningú que ho haja fet tot i que sempre siga el que ell vol.
Sols crec en el que jo senc i el que els meus ull poden veure.Potser algún dia és demostre el contrari, i hi hagen proves de que algú te el nostre destí,i que hi ha un ser,persona o quansevol cosa que tinga més poder que nosaltres.

martes, 2 de octubre de 2007

Psicologia:Conflicte de la fitxa del burro.

Un dia dos amics van anar a un centre comercial.Un d'ells va veure a una xica molt guapa,de cabells castanys i amb els ulls verts.Jaume(que era un dels 2 amics) li diu a Lluís que és va girara que darrere seu hi havia un xica molt atractiva.De seguida Lluís va anar a parlar amb ella,i Jaume es va enfadar.
Ella es va fer molt amiga dels dos, i com a conseqüència els dos amics cada vegada es distanciaven més perque la volien més.Un dia, al tornar del cine,van explotar perque els dos volien acompanyarla a casa.Jaume li va dir que no era just el que estava fent, i l'altre li deia que era un celós.
Així que van estar 1 mes sense parlar-se.
Però un dia la xica va quedar en cadascun de ells...a la mateixa hora al mateix lloc, però ella no apareixeria i ells es trobarien.I aixi va ser. És van donar compte de que ella ho havia fet a proposit i van parlar.
Van arribar a la conclusió de que si els 3 eren amics era millor.I que l'amistat entre dos amics val més i dura més que un amor.
No val la pena barallar-se per aquestes coses.