Els protagonistes: Ella i jo..i també la meua amiga.Els que estaven amb mi o amb ella també tenen un paper en la historia,però no tan important.
Relacions de poder:Ella te més força que jo, perque està acostumada als jaleos i a més li agrada tot això.
Per a mi era la primera vegada.
Emocions, sentiments i postures:Els seus són que defensa els seua principis,ella diu que jo la mire mal,però simplement es un escusa perque la agafada amb mi.Defensa qüalsevol cosa que estiga al meu contra,per tindre motius.El que ella sentia jo no ho podia saber, no se si després de dir-me el que me tenia que dir ella és sentia millor,és feia més gran o..no ho sé.
El que jo defensava era la veritat.Jo mai l'habia vist però ella seguia encabotada, no m'escoltava. Cada cosa que jo deia, ella ho malinterpretava.Jo em sentia confundida i sorpresa, sense saber que fer, com acabaria allò.Però tot i així mai li donava la raó.
Interés: Ella volia armar el jaleo no sé si per a fer-se la gran daban de les amigues,si per diversió,l'han aducada així o s'ha criat en aquets ambients,si perque te molts problemes a casa o amb algú i ho descarrega així..no ho sé.
Jo no tenia cap interés en aquesta situació,és més,quan podia pasaba de ella i de les tonteries que deia.
Principis:les seues idees eren fer-me la vida imposible,pegar-me..no ho sé.No podies fer-la canviar l'opinió.Era imposible.Per el simple fet,que com ja he dit, no escoltava.Els seua principis no cambiaben encara que li digueres el que vulgueres.
Els meus eren defensar-me o passar del tema, i dir sempre la veritat.
domingo, 30 de septiembre de 2007
Filosofia:¿Crees que puede haber un cuerpo vivo sin alma?
No.Para mi es imposible.El alma es lo que te hace estar vivo.Sin ella,seríamos como objetos..que existen pero no estan vivos.
Las plantas,los animales,las personas..todos tenemos alma.En un capítulo de Los Simpsons, Bart vende su alma a un amigo a cambio de 5 dólares.Después de regalársela a Milhouse, Bart ya no se rie,ya no llora,no siente ni tiene nada que le haga feliz ni triste.Su madre le pregunta que si le pasaba algo, Bart le dice que lo adivine, i ella le dice que es como si le faltara algo,como so ni tubiese alma. Bart le pregunta qué si eso es malo, ella le dice que si, pero que sabe que el tiene alma, que su hijo no es un monstruo.Aquí nos dan el concepto de que si no tienes alma no eres nada sino algo que está muerto. Incluso los montruos tienen alma.
Conclusión:Todo lo que tiene alma está vivo, y por eso mismo algo sin alma está muerto,es un objeto o algo que no tiene porque estar vivo.¿Para qué estar vivo si no tienes alma?
Las plantas,los animales,las personas..todos tenemos alma.En un capítulo de Los Simpsons, Bart vende su alma a un amigo a cambio de 5 dólares.Después de regalársela a Milhouse, Bart ya no se rie,ya no llora,no siente ni tiene nada que le haga feliz ni triste.Su madre le pregunta que si le pasaba algo, Bart le dice que lo adivine, i ella le dice que es como si le faltara algo,como so ni tubiese alma. Bart le pregunta qué si eso es malo, ella le dice que si, pero que sabe que el tiene alma, que su hijo no es un monstruo.Aquí nos dan el concepto de que si no tienes alma no eres nada sino algo que está muerto. Incluso los montruos tienen alma.
Conclusión:Todo lo que tiene alma está vivo, y por eso mismo algo sin alma está muerto,es un objeto o algo que no tiene porque estar vivo.¿Para qué estar vivo si no tienes alma?
jueves, 27 de septiembre de 2007
Psicologia:Descriure un conflicte.
Aquest conflicte que vaig a contar m'ha passat de veritat:
Quan vaig arribar nova a l'intitut en 2º de l'E.S.O,tot estava bé..asta que un día vaig começar a sortir amb un noi.i jo no era la única que el volia.Llavors va començar tot.Un dia al pati va vindre una maki i em va dir que jo la mirava mal.Bé, el més fort de tot esque jo mai l'havia vist.Ella venia amb aquesta escusa..i la realitat era que la seva amiga també volia a aquest noi. Així que a cada pati durant un any venia a amenaçarme...ella i unes quantes més.Jo mai li vaig dir res a ningú..i les amigues que també estaven amb mi no deien res...perque mai havien arribat a les mans.Sols ho vaig dir als pares.Però ells deien que eren coses de xiquets.Ells no sabien que ho pasaba prou mal.Tot lany asta que es va acabar l'institut..que jo pensaba que ja s'havia acabat tot.Però no.Un dia estavem jo i unes amigues en un parc..on sempre ens ficavem..i van vindre elles(que per cert eres un any més grans que jo) em van dir que m'alsara
que volien parlar amb mi. Jo al principi em vaig negar..però pensan que sols volien parlar em vaig alçar.
Una de les meues amigues..que te i sempre tindrà molt de valor va vindre amb mi.Quan vam anar a parlar amb elles se'n van endur a un lloc més apartat.Ella després de dir-me el que va voler em va agafar els cabells..i la meva amiga li va dir que em soltara..ella em va soltar. I jo vaig agafar i menvaig anar de cul a elles..caminant.
No les volia tornar a veure.Però van vindre al darrere, i un noi que anava amb elles va agafar a la meua amiga...la que em va defendre.Jo vaig correr a demanar ajuda però la gent es prou imbècil.
Així que quan em vaig girar la meua amiga venia al meu darrere i ens vam agafar i ens vam anar.
Després va haber uns dies que venien a dir-nos alguna cosa...pero poc a poc van anar cansant-se.
A l'any següent elles ja no venien a l'institut...però algunes de les seves amigues les makis sí.Llavors li vaig dir a una professora que com jo no podia fer res per que es callaren ja, que ho feren ells. I així ho van fer. En un any no vaig saber res de elles.
Però estes penyes van tornar..ella i moltes més.I ma mare que venia a portar-nos l'aigua perque al casal no en tenim, se la va trobar.I elles dos van començar a reñir molt..jo intentava emportar-me a la meva mare però res. Ella allí contestant.Després tot el món creia que jo l'havia trucat per telèfon perque em defenguera.Però no.
Quan vaig arribar nova a l'intitut en 2º de l'E.S.O,tot estava bé..asta que un día vaig começar a sortir amb un noi.i jo no era la única que el volia.Llavors va començar tot.Un dia al pati va vindre una maki i em va dir que jo la mirava mal.Bé, el més fort de tot esque jo mai l'havia vist.Ella venia amb aquesta escusa..i la realitat era que la seva amiga també volia a aquest noi. Així que a cada pati durant un any venia a amenaçarme...ella i unes quantes més.Jo mai li vaig dir res a ningú..i les amigues que també estaven amb mi no deien res...perque mai havien arribat a les mans.Sols ho vaig dir als pares.Però ells deien que eren coses de xiquets.Ells no sabien que ho pasaba prou mal.Tot lany asta que es va acabar l'institut..que jo pensaba que ja s'havia acabat tot.Però no.Un dia estavem jo i unes amigues en un parc..on sempre ens ficavem..i van vindre elles(que per cert eres un any més grans que jo) em van dir que m'alsara
que volien parlar amb mi. Jo al principi em vaig negar..però pensan que sols volien parlar em vaig alçar.
Una de les meues amigues..que te i sempre tindrà molt de valor va vindre amb mi.Quan vam anar a parlar amb elles se'n van endur a un lloc més apartat.Ella després de dir-me el que va voler em va agafar els cabells..i la meva amiga li va dir que em soltara..ella em va soltar. I jo vaig agafar i menvaig anar de cul a elles..caminant.
No les volia tornar a veure.Però van vindre al darrere, i un noi que anava amb elles va agafar a la meua amiga...la que em va defendre.Jo vaig correr a demanar ajuda però la gent es prou imbècil.
Així que quan em vaig girar la meua amiga venia al meu darrere i ens vam agafar i ens vam anar.
Després va haber uns dies que venien a dir-nos alguna cosa...pero poc a poc van anar cansant-se.
A l'any següent elles ja no venien a l'institut...però algunes de les seves amigues les makis sí.Llavors li vaig dir a una professora que com jo no podia fer res per que es callaren ja, que ho feren ells. I així ho van fer. En un any no vaig saber res de elles.
Però estes penyes van tornar..ella i moltes més.I ma mare que venia a portar-nos l'aigua perque al casal no en tenim, se la va trobar.I elles dos van començar a reñir molt..jo intentava emportar-me a la meva mare però res. Ella allí contestant.Després tot el món creia que jo l'havia trucat per telèfon perque em defenguera.Però no.
Aquesta vegada jo anava amb l'intenció d' aclarir les coses, encara que quan volen una cosa no pots fer res, encara que vulgues raonar no et deixen,no t'escolten.Però va vindre la meva mare que també li agraden els jaleos i no vaig poder aclarir-ho.Estic esperant que torne per aclarir-ho.No vullc que pense que no sé defensar-me.Que ja no soc la xiqueta de 13 anys que no sabia que dir,perque era nou per a ella.Tot açò m'ha fet madurar, gràcies a el que ella em va fer passar, ara ja se defensar-me.Però no sé si tornare a tindre una oportunitat per aclarir-ho tot desde el principi.
miércoles, 26 de septiembre de 2007
Psicologia:Són positius els conflictes en la nostra vida?
Sí.Perque a més de que aprenem de ells després sabem com reaccionar si és repeteix..
Hi ha un refrany que diu: el que no ens mata ens fa més forts.O una frase feta..no sé el que és.
Bé la qüestio és que diu la veritat.No està bé tindre molts conflictes..però tot i així tampoc són roins.Perque ens fan madurar.En els moments que pitjor estan les coses són els moments que més aprenem,són els momets en que demostrem el que som en realitat.I,si no en tens molts, al primer conflicte gros potser no sapiam com reaccionar.Però conforme ens vaja passan més vegades,sabrem quin és el millor camí per a superarlos i fer-li front...i això és madurar.
Encara que,hi ha casos es que no podem,per qüansevol cosa, superar el problema.Llavors ens pot crear un trauma o alguna cosa que no estava prevista.Entonces és quan necessitem que algú ens ajude.A més de superar el problema, que algú ens tregui el trauma de dins.I si el problema és gros i el conseguim afrontar nosaltres sols sense l'ajuda de ningú i amb exit, millor que millor.Em madurat,ens em fet forts..i ara tenim experiència per a ajudar a algú més avan si es troba en la nostra situació.
Conclusió: els conflictes són una cosa que necessitem tan com per a madurar com per a fer-nos més forts. I és impossible intentar evitar-los..perque sempre tornen o n'apareixen uns de nous.Val més fer-los front.Sempre de una manera civilitzada,no com a animals clar.Sense problemes potser la nostra vida no tindria tan de sentit..així que són una cosa positiva, que ens fa creixer més com a persones.
Hi ha un refrany que diu: el que no ens mata ens fa més forts.O una frase feta..no sé el que és.
Bé la qüestio és que diu la veritat.No està bé tindre molts conflictes..però tot i així tampoc són roins.Perque ens fan madurar.En els moments que pitjor estan les coses són els moments que més aprenem,són els momets en que demostrem el que som en realitat.I,si no en tens molts, al primer conflicte gros potser no sapiam com reaccionar.Però conforme ens vaja passan més vegades,sabrem quin és el millor camí per a superarlos i fer-li front...i això és madurar.
Encara que,hi ha casos es que no podem,per qüansevol cosa, superar el problema.Llavors ens pot crear un trauma o alguna cosa que no estava prevista.Entonces és quan necessitem que algú ens ajude.A més de superar el problema, que algú ens tregui el trauma de dins.I si el problema és gros i el conseguim afrontar nosaltres sols sense l'ajuda de ningú i amb exit, millor que millor.Em madurat,ens em fet forts..i ara tenim experiència per a ajudar a algú més avan si es troba en la nostra situació.
Conclusió: els conflictes són una cosa que necessitem tan com per a madurar com per a fer-nos més forts. I és impossible intentar evitar-los..perque sempre tornen o n'apareixen uns de nous.Val més fer-los front.Sempre de una manera civilitzada,no com a animals clar.Sense problemes potser la nostra vida no tindria tan de sentit..així que són una cosa positiva, que ens fa creixer més com a persones.
martes, 25 de septiembre de 2007
Què ens diferència dels animals?
Donç està clar que a més de tindre més coneiximents jo pense que no actuem per els nostres instints així com fan ells.Ells, si tenen fam, si tenen un tros de pa a les mans i veuen algú que el necessita més que ell..no pensarà mai en partir-lo per a donar-li a l'altre..nosaltres sí. Bé,alguns de nosaltres sí, els egoístes està clar que no.
No m'atrevisc a dir que els nostres sentiments són més forts que els seus..perque els gossos són fiels asta la mort..encara que els coste dolor i sufriment..supose que ells pateixen igual que nosaltres..però com no ho manifesten molt, doncs en pareix que és menys del que és.
En quant a els coneixements..donç en tenim més que ells per pura lógica..
ningún animal per molt llest que siga pot analisar una frase en castellà o desxifrar una equació.
Els únics que potser ho podrien fer són els monos, però ho dubte molt...serien molts molts anys d'entrenament, a més..sabrien fer-ho ells prefisament perque són els que més és pareixen a nosaltres.
No sé on va ser..vaig veure un dibuix..que ens volia definir com anava el món..o millor dit..com acabariem.
Ficava l'evolució de l'home: comensava sen un mono,després al cap de molts molts anys es feia home..però el curiós era que després..també al cap de molts molts anys..tornava ser un mono.
Per què? doncs està clar.. perque el món va de cul..cada vegada anem més quibocats, som més animals, pensem menys en els demés, destrium coses, sols pensen en els diners,cada vegada hi ha més gent i menys persones..i com he dit en la pregunta de abanç..en la de que què ens diferenciava dels animals..una de les raons era perque sabiem compartir..no ens guiabem sols per els instints.. pues mentira!!! cada vegada ens guiem més per els instints,compartim menys,contaminem més..
I tot el món sap que l'animal que no s'adapta al medi acava morin. Nosaltres no ens estem adaptant..el estem destruin..
Si no canviem aquet dibuix del mono i amb el tems no som pitjors persones..potser acabem bé.
Conclusió:Ens diferenciem dels animals en que podem pensar més,raonar,etc.Però..el que ens diferencia dels animals és va predent molt molt lentament.Èncara ho podem canviar..
No m'atrevisc a dir que els nostres sentiments són més forts que els seus..perque els gossos són fiels asta la mort..encara que els coste dolor i sufriment..supose que ells pateixen igual que nosaltres..però com no ho manifesten molt, doncs en pareix que és menys del que és.
En quant a els coneixements..donç en tenim més que ells per pura lógica..
ningún animal per molt llest que siga pot analisar una frase en castellà o desxifrar una equació.
Els únics que potser ho podrien fer són els monos, però ho dubte molt...serien molts molts anys d'entrenament, a més..sabrien fer-ho ells prefisament perque són els que més és pareixen a nosaltres.
No sé on va ser..vaig veure un dibuix..que ens volia definir com anava el món..o millor dit..com acabariem.
Ficava l'evolució de l'home: comensava sen un mono,després al cap de molts molts anys es feia home..però el curiós era que després..també al cap de molts molts anys..tornava ser un mono.
Per què? doncs està clar.. perque el món va de cul..cada vegada anem més quibocats, som més animals, pensem menys en els demés, destrium coses, sols pensen en els diners,cada vegada hi ha més gent i menys persones..i com he dit en la pregunta de abanç..en la de que què ens diferenciava dels animals..una de les raons era perque sabiem compartir..no ens guiabem sols per els instints.. pues mentira!!! cada vegada ens guiem més per els instints,compartim menys,contaminem més..
I tot el món sap que l'animal que no s'adapta al medi acava morin. Nosaltres no ens estem adaptant..el estem destruin..
Si no canviem aquet dibuix del mono i amb el tems no som pitjors persones..potser acabem bé.
Conclusió:Ens diferenciem dels animals en que podem pensar més,raonar,etc.Però..el que ens diferencia dels animals és va predent molt molt lentament.Èncara ho podem canviar..
Psicologia:Són escoles de avui en dia llocs on es dona la violència exesiva?
Jo crec que cada vegada hi ha més violència a les escoles i instituts, però tampoc exesiva.Encara que potser hi haja molta violència i no ens enterem.Almenys jo vaig tindre prous problemes amb això..
Normalment és dona a 1º d' E.S.O o a 2º d' E.S.O. Però jo crec que a més de haber violència dins dels instituts també hi ha molta a fora o per els alrededors.
Ara hi ha violència..està clar.Però d'aquí uns anys..hi haurà molta més..perque així va el món..
Però si ens espavilem potser hi pugam fer alguna cosa perque açò no ocorrega..
Com per exemple fer alguna cosa..ficar algun càstic fort per a les persones que fagen aquestes coses..perque la persona afectada ho passa molt mal.Encara que pareguen xocs de xiquets són més que això,
o potser, que no ho pogam impedir..però el que sí que tenim que fer és impedir que és prolongue aquesta situació.
Conclusió:jo pense que no hi ha violència exesiva, encara que hi ha massa, més de la que tindria que haber-hi...però si no fem alguna cosa ja per a que s'acabe la violència a les aules i alrededors..d'aquí un tems serà més que exesiva.Així que ja sabeu..les coses s'arreglen parlan i no faltan o foten bufetada.
Normalment és dona a 1º d' E.S.O o a 2º d' E.S.O. Però jo crec que a més de haber violència dins dels instituts també hi ha molta a fora o per els alrededors.
Ara hi ha violència..està clar.Però d'aquí uns anys..hi haurà molta més..perque així va el món..
Però si ens espavilem potser hi pugam fer alguna cosa perque açò no ocorrega..
Com per exemple fer alguna cosa..ficar algun càstic fort per a les persones que fagen aquestes coses..perque la persona afectada ho passa molt mal.Encara que pareguen xocs de xiquets són més que això,
o potser, que no ho pogam impedir..però el que sí que tenim que fer és impedir que és prolongue aquesta situació.
Conclusió:jo pense que no hi ha violència exesiva, encara que hi ha massa, més de la que tindria que haber-hi...però si no fem alguna cosa ja per a que s'acabe la violència a les aules i alrededors..d'aquí un tems serà més que exesiva.Així que ja sabeu..les coses s'arreglen parlan i no faltan o foten bufetada.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
