jueves, 27 de septiembre de 2007

Psicologia:Descriure un conflicte.

Aquest conflicte que vaig a contar m'ha passat de veritat:
Quan vaig arribar nova a l'intitut en 2º de l'E.S.O,tot estava bé..asta que un día vaig começar a sortir amb un noi.i jo no era la única que el volia.Llavors va començar tot.Un dia al pati va vindre una maki i em va dir que jo la mirava mal.Bé, el més fort de tot esque jo mai l'havia vist.Ella venia amb aquesta escusa..i la realitat era que la seva amiga també volia a aquest noi. Així que a cada pati durant un any venia a amenaçarme...ella i unes quantes més.Jo mai li vaig dir res a ningú..i les amigues que també estaven amb mi no deien res...perque mai havien arribat a les mans.Sols ho vaig dir als pares.Però ells deien que eren coses de xiquets.Ells no sabien que ho pasaba prou mal.Tot lany asta que es va acabar l'institut..que jo pensaba que ja s'havia acabat tot.Però no.Un dia estavem jo i unes amigues en un parc..on sempre ens ficavem..i van vindre elles(que per cert eres un any més grans que jo) em van dir que m'alsara
que volien parlar amb mi. Jo al principi em vaig negar..però pensan que sols volien parlar em vaig alçar.
Una de les meues amigues..que te i sempre tindrà molt de valor va vindre amb mi.Quan vam anar a parlar amb elles se'n van endur a un lloc més apartat.Ella després de dir-me el que va voler em va agafar els cabells..i la meva amiga li va dir que em soltara..ella em va soltar. I jo vaig agafar i menvaig anar de cul a elles..caminant.
No les volia tornar a veure.Però van vindre al darrere, i un noi que anava amb elles va agafar a la meua amiga...la que em va defendre.Jo vaig correr a demanar ajuda però la gent es prou imbècil.
Així que quan em vaig girar la meua amiga venia al meu darrere i ens vam agafar i ens vam anar.
Després va haber uns dies que venien a dir-nos alguna cosa...pero poc a poc van anar cansant-se.
A l'any següent elles ja no venien a l'institut...però algunes de les seves amigues les makis sí.Llavors li vaig dir a una professora que com jo no podia fer res per que es callaren ja, que ho feren ells. I així ho van fer. En un any no vaig saber res de elles.

Però estes penyes van tornar..ella i moltes més.I ma mare que venia a portar-nos l'aigua perque al casal no en tenim, se la va trobar.I elles dos van començar a reñir molt..jo intentava emportar-me a la meva mare però res. Ella allí contestant.Després tot el món creia que jo l'havia trucat per telèfon perque em defenguera.Però no.
Aquesta vegada jo anava amb l'intenció d' aclarir les coses, encara que quan volen una cosa no pots fer res, encara que vulgues raonar no et deixen,no t'escolten.Però va vindre la meva mare que també li agraden els jaleos i no vaig poder aclarir-ho.Estic esperant que torne per aclarir-ho.No vullc que pense que no sé defensar-me.Que ja no soc la xiqueta de 13 anys que no sabia que dir,perque era nou per a ella.Tot açò m'ha fet madurar, gràcies a el que ella em va fer passar, ara ja se defensar-me.Però no sé si tornare a tindre una oportunitat per aclarir-ho tot desde el principi.

No hay comentarios: