Poder: autoritat per a manar, influir o dominar als demés.
Por: sensació d'angustia probocada per algun temor real o imaginari.
Què tenen a veure l'un amb l'altre?
Tindre poder, com ja he dit abanç, és tindre també intel·ligència per a gastar-lo de manera que no perjudiques a ningú. La por aquí pot fer que encara que tingam un poder no l'utilitzem per por a ultilitzar-lo mal o per por a que ixca mal o a perjudicar-no's. Tindre poder és una gran responsabilitat i tenim que saber dominar-lo i per supost no tindre por a gastar-lo. Per exemple, si un jutge tinguera por a tancar a un assasí i el deixés solt no sería just i no tindria el perquè tindre el poder que té. Si una persona té un poder a de tindre astucia i sabiduria per a poder gastar-lo com toca, siga el poder que siga i per supost no tindre por i afrontar-la, perque així encara tindras més poder. Tenin por no s'arriba a ningún lloc en aquesta vida.
domingo, 11 de mayo de 2008
Poder i justícia.
Poder: autoritat per a manar, influir o dominar als demés.
Justícia: Qualitat o virtut de precedir o jutjar basant-se en la veritati donant a cdascú le que li correspon.
Què tenen a veure el poder i la justícia?
El poder utilitzat amb justícia és el millor de tots ja que si ultitzes el teu poder per bens propis és un poder dolent i dominar als demés per a benefici propi o d'algun altra persona és de ser desconsiderat. I també la justícia sense poder no crec que servixca de molt. Una persona pot ser justa però si no té cap tipus de poder no li servix cuasi que de res. Un exemple clar és el dels jutjats. El jutge té el poder i és el que decidirà si la persona és culpable o innocent amb l'ajuda del jurat. Encara que a vegades els jutges no sempre actuen amb justícia se suposa que és el que tenen que fer, i per això, són ells els que tenen el poder. També tenim l'exemple del president del gobern, de l'alcade, etc.
Justícia: Qualitat o virtut de precedir o jutjar basant-se en la veritati donant a cdascú le que li correspon.
Què tenen a veure el poder i la justícia?
El poder utilitzat amb justícia és el millor de tots ja que si ultitzes el teu poder per bens propis és un poder dolent i dominar als demés per a benefici propi o d'algun altra persona és de ser desconsiderat. I també la justícia sense poder no crec que servixca de molt. Una persona pot ser justa però si no té cap tipus de poder no li servix cuasi que de res. Un exemple clar és el dels jutjats. El jutge té el poder i és el que decidirà si la persona és culpable o innocent amb l'ajuda del jurat. Encara que a vegades els jutges no sempre actuen amb justícia se suposa que és el que tenen que fer, i per això, són ells els que tenen el poder. També tenim l'exemple del president del gobern, de l'alcade, etc.
miércoles, 7 de mayo de 2008
La masturbación--> Bárbara Ferrer
Es dóna amb xics i xiques de maneres diferents:
-Xics: Pujant i baixant la pell del penis.
-Xiques: Estimulant-se el clítoris.
Els xics i les xiques no és masturben en la mateixa fraqüència però les xiques si que ho fan el que passa esque s'avergonyeixen. Encara que amb el pas del temps s'avergonyeixen cada vegada menys.
Al contrari del que moltíssima gent pensa no eés un substitut del sexe sinò un complement.
Y tampoc et fa surtir granets, ni et seca el cervell ni res de tot açò.
També ha dit Bàrbara que no hi ha edat concreta per masturbar-se encara que normalment és começa a l'adolescència.
¿Està més mal vist que és masturben les xiques que els xics?
Jo crec que si però la culpa és de les xiques que ens agrada molt criticar-nos entre nosaltres. És igual que lo de que si un xic va en moltes xiques és l'amo i si una xica va en molts xics és una puta. I no tindria que ser així. Però és el que les xiques em creat i asta que deixem de criticar-nos i pensar una mica més com les xics seguirà passant. Seguirà estan més mal vist en xics que en xiques. A més si les xiques començem a veure-ho normal els xics també veuran normal que ho fem al igual que ho fan ells.
-Xics: Pujant i baixant la pell del penis.
-Xiques: Estimulant-se el clítoris.
Els xics i les xiques no és masturben en la mateixa fraqüència però les xiques si que ho fan el que passa esque s'avergonyeixen. Encara que amb el pas del temps s'avergonyeixen cada vegada menys.
Al contrari del que moltíssima gent pensa no eés un substitut del sexe sinò un complement.
Y tampoc et fa surtir granets, ni et seca el cervell ni res de tot açò.
També ha dit Bàrbara que no hi ha edat concreta per masturbar-se encara que normalment és começa a l'adolescència.
¿Està més mal vist que és masturben les xiques que els xics?
Jo crec que si però la culpa és de les xiques que ens agrada molt criticar-nos entre nosaltres. És igual que lo de que si un xic va en moltes xiques és l'amo i si una xica va en molts xics és una puta. I no tindria que ser així. Però és el que les xiques em creat i asta que deixem de criticar-nos i pensar una mica més com les xics seguirà passant. Seguirà estan més mal vist en xics que en xiques. A més si les xiques començem a veure-ho normal els xics també veuran normal que ho fem al igual que ho fan ells.
Les perversions sexuals--> Marina Broch
Les perversions sexuals són conductes poc comunes. Ens ha explicat Marina que començen en l'adolescència però que es desarrollen quan eres adult. Les persones que solen prácticar les perversions sexuals solen ser persones amb algún tipus de transtorn psicològic o un trauma. Moltes d'aquestes persones són inmadurs, alcoholics, persones solitaries o antisocials, etc.
Algunes perversions sexulas són:
Exibicionisme: exitació al mostrar els genitals
Fetixisme: coleccionar joquets ( es una fantasia masoquista).
Pedofília: Exibicionisme de menors o penetració a menors.
Sadomasoquisme: és dona més en dones, per a llevar-se la culpa de estar fent sexe utilitzen la violència o bé s'exiten amb la violència.
Bollerisme: Espiar o observar quan altres estan tenint relacions sexuals.
Zoofília: tindre relacions sexuals amb animals.
Necrofília: tindre relacions sexuals amb cadàvers.
Gerontofília: tindre relacions sexuals amb persones senils.
Urànmia: exitar-se amb la manipulació d'orina.
Coprofília: exitar-se amb la manipulació dels excrements.
Deutrofília: amb les plantes.
Pigmalionisme: Amb les estatues.
Algunes perversions sexulas són:
Exibicionisme: exitació al mostrar els genitals
Fetixisme: coleccionar joquets ( es una fantasia masoquista).
Pedofília: Exibicionisme de menors o penetració a menors.
Sadomasoquisme: és dona més en dones, per a llevar-se la culpa de estar fent sexe utilitzen la violència o bé s'exiten amb la violència.
Bollerisme: Espiar o observar quan altres estan tenint relacions sexuals.
Zoofília: tindre relacions sexuals amb animals.
Necrofília: tindre relacions sexuals amb cadàvers.
Gerontofília: tindre relacions sexuals amb persones senils.
Urànmia: exitar-se amb la manipulació d'orina.
Coprofília: exitar-se amb la manipulació dels excrements.
Deutrofília: amb les plantes.
Pigmalionisme: Amb les estatues.
domingo, 20 de abril de 2008
Por
Por: sensació de angustia probocada per la precència d'un perill real o imaginari. 2 Sentiment de desconfiança que fa que penses que ocurrirà un fet contrari al que és desitja.
Tindre por és inebitable, però està clar que l'única solució és afrontar el que et fa por, siga el que siga..sinò pots acabar perduda i molt amargada..
Quan som xicotets tenim por a coses que ara ja no tenim, perquè quan anem creixent la pot desapareix..però hi han pors, com per exemple no demanar-li perdó a una amiga per tindre por.. o no dir-li el que sents perquè tens por que ixca mal o et rexase després, quan ja és tard, t'enpenedeixes de no haber-ho fet de no haber arriesgat encara que haguesis perdut..i li pegues voltes i voltes..
Si no has afrontat la por que tenies de xicoteta de que baix del llit hiha un mort ho pots passar molt mal quan dorms per això..
Totes les pors s'han d'afrontar.
Tindre por és inebitable, però està clar que l'única solució és afrontar el que et fa por, siga el que siga..sinò pots acabar perduda i molt amargada..
Quan som xicotets tenim por a coses que ara ja no tenim, perquè quan anem creixent la pot desapareix..però hi han pors, com per exemple no demanar-li perdó a una amiga per tindre por.. o no dir-li el que sents perquè tens por que ixca mal o et rexase després, quan ja és tard, t'enpenedeixes de no haber-ho fet de no haber arriesgat encara que haguesis perdut..i li pegues voltes i voltes..
Si no has afrontat la por que tenies de xicoteta de que baix del llit hiha un mort ho pots passar molt mal quan dorms per això..
Totes les pors s'han d'afrontar.
Les causes dels nostres desitjos.
Els nostres desitjos poden ser físics o espirituals.
Els físics com per exemple quan tens fam, voler menjar o quan tens fret voler tapar-te. Tenen les causes en les nostres necessitats..la causa de voler menjar és perquè tens fam.
Però les causes dels desitjos espirituals són més difícils de trobar..
Si vols estar amb el novio i desitges estar amb ell la causa és perquè el vols, si vols pasar-to bé amb les amigues o amics és perquè amb ells estás agust, si desitges renyir en algú és per l'odi o per alguna rao que t'ha molestat..
Les causes dels desitjos espirituals són les nostres sentiments...ens veiem obligats a satisfer el que desitgem i ho desitgem perquè tenimun sentiment cap a això. Açò, repetisc que és amb els desitjos espirituals, els físics són desitjos però la causa és una necessitat.
Els físics com per exemple quan tens fam, voler menjar o quan tens fret voler tapar-te. Tenen les causes en les nostres necessitats..la causa de voler menjar és perquè tens fam.
Però les causes dels desitjos espirituals són més difícils de trobar..
Si vols estar amb el novio i desitges estar amb ell la causa és perquè el vols, si vols pasar-to bé amb les amigues o amics és perquè amb ells estás agust, si desitges renyir en algú és per l'odi o per alguna rao que t'ha molestat..
Les causes dels desitjos espirituals són les nostres sentiments...ens veiem obligats a satisfer el que desitgem i ho desitgem perquè tenimun sentiment cap a això. Açò, repetisc que és amb els desitjos espirituals, els físics són desitjos però la causa és una necessitat.
Violació--- Esther!!
La violació es qualsevol agresió sexual amb penetració.
¿Què fer en un moment com aquests?
Mantindre la calma si és possible, convençer-lo de que t'està fent mal..
Si no para, has de cridar i si no pots fer res, estar-te atenta als detalls per a després contar-los a la policia.
¿Qui són els violadors?
90% homes
10% dones
Estratègies:
-Enganyar i alagar.
-Amenasar per a que no diga res.
-Prometre alguna cosa a canvi.
-Aprofita moments de confusió de la víctima.
Efectes secundaris:
-No recordar res.
-Ignorar-ho.
-Vergonya.
-Rexàs als homes
¿Com ajudar?
Primer s'ha de creure a la persona que li ha passat, traquilitzar-la, deixar que expresse els seua sentiments i dri-li que ella no te la culpa de res. No canviar la actitut cap a ella.
Després fer-li un examen mèdic i si es queda embarasada i té un fill, no culpar al seu fill de res.
¿Què fer en un moment com aquests?
Mantindre la calma si és possible, convençer-lo de que t'està fent mal..
Si no para, has de cridar i si no pots fer res, estar-te atenta als detalls per a després contar-los a la policia.
¿Qui són els violadors?
90% homes
10% dones
Estratègies:
-Enganyar i alagar.
-Amenasar per a que no diga res.
-Prometre alguna cosa a canvi.
-Aprofita moments de confusió de la víctima.
Efectes secundaris:
-No recordar res.
-Ignorar-ho.
-Vergonya.
-Rexàs als homes
¿Com ajudar?
Primer s'ha de creure a la persona que li ha passat, traquilitzar-la, deixar que expresse els seua sentiments i dri-li que ella no te la culpa de res. No canviar la actitut cap a ella.
Després fer-li un examen mèdic i si es queda embarasada i té un fill, no culpar al seu fill de res.
Relacions sexuals entre adolescents-- Lucille!!
Va començar contan que la masturbació era molt comuna i que no prococava ni ceguera, ni secava el cervell ni detenia el creiximent tal i com és pensava.
Després ens va explicar què era el petting, i que per supost el sexe no només és penetració.
El petting és molt molt comú entre adolencents.
També va parlar sobre l'alcohol, que en aquest tema juga un paper important, ja que sinò fos per l'alcohol molts no s'atrevirien a fer res.
Va finalitzar amb aquestes estadístiques sobre la primera vegada que els adolescents perden la virginitat:
Abanç dels 15__7% xics, 3% xiques.
Dels 15 als 19__76%xics, 65% xiques.
Dels 25 als 29__1% xics, 3% les xiques.
Després ens va explicar què era el petting, i que per supost el sexe no només és penetració.
El petting és molt molt comú entre adolencents.
També va parlar sobre l'alcohol, que en aquest tema juga un paper important, ja que sinò fos per l'alcohol molts no s'atrevirien a fer res.
Va finalitzar amb aquestes estadístiques sobre la primera vegada que els adolescents perden la virginitat:
Abanç dels 15__7% xics, 3% xiques.
Dels 15 als 19__76%xics, 65% xiques.
Dels 25 als 29__1% xics, 3% les xiques.
domingo, 13 de abril de 2008
Som realmet lliures?
Jo pense que mai som lliures totalment, es impossible ser lliure en una societat com aquesta, sempre deus alguna cosa, has de treballar fages el que fages, perque sinò no pots menjar.
Ser lliure no es sols comprar-te un pis propi, en aquest cas som lliures dels nostres pares, perquè en l'adolescència no ser lliure te a veure amb els pares majoritariament, encara que també en les relacions de parella. és igual que t'emancipes, no seràs llirte perquè tindras que treballar. I el sentimet d'obligacìó i deure et fa perdre tot sentiment de llibertat. La llibertat és perdre el sentiment de deure i d'obligació totalemt. Eres lliure si la teva ment és lliure de tot absolutament, i això és molt molt difícil d'aconseguir..sempre hi ha alguna cosa que sas que has de fer o que tens que fer obligatòriament i si no la fas i estás fent un altra penses..ostia no estic fent açò, que bé.. però.. tindria que estar fent un latra cosa.. I t'impedeix fer realment el que vols, i el que vols fer està influenciat per la societat, el novio, etc... Tampoc es un pensament totalment lliure, però tu creus que sí i això et fa sentir-te lliure.
Jo pense que ser lliure per a mi és l'instant en que dius, ara puc fer el que vulga, i vaig a fer el que jo crec vullc a pesar de tot el demés i sense pensar en el després. Aquesta vegada no faré el que dec de fer, faré el que vullc fer a pesar de les conseqüències. Això em fa sentir-me lliure..encara que no és realment llibertat.
Ser lliure no es sols comprar-te un pis propi, en aquest cas som lliures dels nostres pares, perquè en l'adolescència no ser lliure te a veure amb els pares majoritariament, encara que també en les relacions de parella. és igual que t'emancipes, no seràs llirte perquè tindras que treballar. I el sentimet d'obligacìó i deure et fa perdre tot sentiment de llibertat. La llibertat és perdre el sentiment de deure i d'obligació totalemt. Eres lliure si la teva ment és lliure de tot absolutament, i això és molt molt difícil d'aconseguir..sempre hi ha alguna cosa que sas que has de fer o que tens que fer obligatòriament i si no la fas i estás fent un altra penses..ostia no estic fent açò, que bé.. però.. tindria que estar fent un latra cosa.. I t'impedeix fer realment el que vols, i el que vols fer està influenciat per la societat, el novio, etc... Tampoc es un pensament totalment lliure, però tu creus que sí i això et fa sentir-te lliure.
Jo pense que ser lliure per a mi és l'instant en que dius, ara puc fer el que vulga, i vaig a fer el que jo crec vullc a pesar de tot el demés i sense pensar en el després. Aquesta vegada no faré el que dec de fer, faré el que vullc fer a pesar de les conseqüències. Això em fa sentir-me lliure..encara que no és realment llibertat.
Insatisfacció
Insatisfacció: sentiment de malestar o disgust que es té quan no complim un desig o no es cobreix un necessitat.
L' insatisfacció és un sentiment que proboca molt de malestar, no et sents gens bé amb tu mateix ni amb els demés. És com si algú o alguna cosa t'haguera fallat i no pogueres fer res per a arreglar-ho. Una persona insatisfeta pot amargar molt als que té alrededor i pot arribar a l'extrem de ser una persona trista i amb malhumor constantment. La mateix paraula, in- satisfacció ens diu que no estem satisfets amb el que tenim, i per això actuem malament amb tot el món i estem decaiguts.
L' insatisfacció és un sentiment que proboca molt de malestar, no et sents gens bé amb tu mateix ni amb els demés. És com si algú o alguna cosa t'haguera fallat i no pogueres fer res per a arreglar-ho. Una persona insatisfeta pot amargar molt als que té alrededor i pot arribar a l'extrem de ser una persona trista i amb malhumor constantment. La mateix paraula, in- satisfacció ens diu que no estem satisfets amb el que tenim, i per això actuem malament amb tot el món i estem decaiguts.
domingo, 6 de abril de 2008
El abort. Dèvora Roig
Pot ser:
Espontani: Per diverses causes com per exmple una enfermetat de xiquet o de la mare, un accident en que el pert,..
Voluntari o probocat: per propia desició.
Hi han moltes maneres d'abortar: per cesàrea, envenament salí, succió, dilatació i part parcial.
I també hi han lleis: una d'aquestes es que és pot abortar fins als 5 mesos.
A pesar de la contraposició dels catòlics, el 1985 és va legalitzar l'abort.
Aquesta medida va ser molr ariscada però també necessària. Arriscada perque abortar porta moltes conseqüències, tan psicológiques com físiques i necessària perquè hi ha gent que encara ho passaria pitjor si el tinguera que si abortara, al igual que el xiquet.
En quant al tema de les violacions, què fem amb el xiquet? normalment si et violen ho denuncies, ensenyes la denúncia a l' hospital i et donen una pastilla per a evitar l'embaraç. Si no ho denúncies a temps per a poder no tindre'l amb la pastilla, has de decidir abortar o tindre'l...una desició que ja és díficil de per sí si t'ha passat amb la teua parella com a per a que siga d'un home que odies i que t'ah fet moltíssim mal. Aquesta és un aqüestió en la que no puc opinar, ja que és molt complicada i si no em vejera en una situació així, no sabria que fer. El primer que em ve al cap és l' abort..però no se dir-ho segur sense trobar-me ahí.
Algunes dades de l'abort són
-51.000 en Espanya l'any 1996.
-1.000.000 en els E.U.A l'any 1996 també.
-Cuasi 8.000.000 en Xina no sé quin any.
Espontani: Per diverses causes com per exmple una enfermetat de xiquet o de la mare, un accident en que el pert,..
Voluntari o probocat: per propia desició.
Hi han moltes maneres d'abortar: per cesàrea, envenament salí, succió, dilatació i part parcial.
I també hi han lleis: una d'aquestes es que és pot abortar fins als 5 mesos.
A pesar de la contraposició dels catòlics, el 1985 és va legalitzar l'abort.
Aquesta medida va ser molr ariscada però també necessària. Arriscada perque abortar porta moltes conseqüències, tan psicológiques com físiques i necessària perquè hi ha gent que encara ho passaria pitjor si el tinguera que si abortara, al igual que el xiquet.
En quant al tema de les violacions, què fem amb el xiquet? normalment si et violen ho denuncies, ensenyes la denúncia a l' hospital i et donen una pastilla per a evitar l'embaraç. Si no ho denúncies a temps per a poder no tindre'l amb la pastilla, has de decidir abortar o tindre'l...una desició que ja és díficil de per sí si t'ha passat amb la teua parella com a per a que siga d'un home que odies i que t'ah fet moltíssim mal. Aquesta és un aqüestió en la que no puc opinar, ja que és molt complicada i si no em vejera en una situació així, no sabria que fer. El primer que em ve al cap és l' abort..però no se dir-ho segur sense trobar-me ahí.
Algunes dades de l'abort són
-51.000 en Espanya l'any 1996.
-1.000.000 en els E.U.A l'any 1996 també.
-Cuasi 8.000.000 en Xina no sé quin any.
Anticonceptius. Sandra Oliva.
Primer de tot tenim que saber que l'anticonceptiu perfecte no existeix.
L'elecció del mètode anticonceptiu és de la parella. Hi han molts mètodes, algun que no hajam sentit mai podra ser el espermicida; que és un líquid en el diafragma que mata els pespermatozoides però aquest no evita la transmissió del S.I.D.A i altre és el DIU que fa que desparega la menstruació.
Hi han 2 tipus d'anticonceptius:
Naturals: Com per exmple la marxa enrere.Artificials: Preservatiu, espermicida, pastilles, etc.
Aquesta última, les pastilles, és la més efectiva i al contrari del que diuen, no engorda ni porta a la fertilitat.
L'ultim tema que vam tractar va ser el de que què ens pareixia que hi hagueren caixes de preservatius en els instituts. Sí que em pareix bé, perque al igual que hi han en algunes farmàcies poden haber-ne elas instituts. Però imagine que ningú en compraria per vergonya i no pense que siga una cosa que incite a que practiquen més la sexualitat perquè per aquest mateixa regla de tres tampoc haurien de haber tret ninguna propaganta a la televisió ni vindre sexólogues a explicar-nos ni donar-no butlletins amb informació. Jo pense que és una manera de tindre'ls més al alcançe.
L'elecció del mètode anticonceptiu és de la parella. Hi han molts mètodes, algun que no hajam sentit mai podra ser el espermicida; que és un líquid en el diafragma que mata els pespermatozoides però aquest no evita la transmissió del S.I.D.A i altre és el DIU que fa que desparega la menstruació.
Hi han 2 tipus d'anticonceptius:
Naturals: Com per exmple la marxa enrere.Artificials: Preservatiu, espermicida, pastilles, etc.
Aquesta última, les pastilles, és la més efectiva i al contrari del que diuen, no engorda ni porta a la fertilitat.
L'ultim tema que vam tractar va ser el de que què ens pareixia que hi hagueren caixes de preservatius en els instituts. Sí que em pareix bé, perque al igual que hi han en algunes farmàcies poden haber-ne elas instituts. Però imagine que ningú en compraria per vergonya i no pense que siga una cosa que incite a que practiquen més la sexualitat perquè per aquest mateixa regla de tres tampoc haurien de haber tret ninguna propaganta a la televisió ni vindre sexólogues a explicar-nos ni donar-no butlletins amb informació. Jo pense que és una manera de tindre'ls més al alcançe.
Embaraços no desitjats. Ana Peurto
Começarem per les dades que ens va donar:
Desgraciadament més de 18.000 espanyoles menors de 18 anys tenen embaraços no desitjats.
Els instituts, programes, etc, fan el possible per a que conegam els mètodes però el problema no és que no els conegam, sinò que quan arriba el moment la gent no sol detindre's si no tenen protecció o simplement gasten el metode de la maxa enrere, els llabats vaginals, pixar després de la penetració, etc.
Quan una persona és queda per algun accident embaraçada sense voler-ho, ha de conta-ho als pares, després decidir que ha de fer; si abortar, si donar-lo en adopció o fer-se càrrec. I per últim si és fa càrrec té auna vida que educar i mantindre i per supost un adolescent no està encara educat del tot i no pot pretendre educar.
Desgraciadament més de 18.000 espanyoles menors de 18 anys tenen embaraços no desitjats.
Els instituts, programes, etc, fan el possible per a que conegam els mètodes però el problema no és que no els conegam, sinò que quan arriba el moment la gent no sol detindre's si no tenen protecció o simplement gasten el metode de la maxa enrere, els llabats vaginals, pixar després de la penetració, etc.
Quan una persona és queda per algun accident embaraçada sense voler-ho, ha de conta-ho als pares, després decidir que ha de fer; si abortar, si donar-lo en adopció o fer-se càrrec. I per últim si és fa càrrec té auna vida que educar i mantindre i per supost un adolescent no està encara educat del tot i no pot pretendre educar.
La 1º vegadaa jeje
La 1º vegada, de Rachel.
La 1ª vegada que fas l'amor potser casualmet o amb amor. Jo recomane millor amb amor i tranquilament però això depen de cada persona.
Hi han una serie de mites.
-Sangrar: que depen de la persona, normalment si que es sangra una mica però hi ha vegades en que no.
-És dolorós: si que ho és, però no molt. Les dones pensem que fa molt mal però no és així i a part depen de cada persona. Potser per a una ho és i per a un latra no, no tenim que fiar-nos del que ens diguen en aquesta cuastió. A part, depen del tamany del pennis fa més o no. XD
També va comentar que cada vegada les relacions sexuals amb penetració són més un oci i el 'aquí te pillo, aquí te mato' està molt molt de moda.
Les xiques en aquest tema, quan estan en parella a vegades no estan preparades però per no perdre la parella no poden negar-se. Cosa que no s'ha de fer, no cal dir que si realment t'estima ho respectarà. A més les reliogions que tinga una persona també influeixen i s'han de respectar, però la societat a fet que si una persona et diu que vol esperar-se al matrimoni tingues burla d'aquesta, diguem que es una estreta i no tindria que ser així. Però ho fem.
També el tema de com estava fa 20 anys. Doncs per l'informació que ens ha donat podem veure que fa 20 anys era igual que ara però més ocult. El que passa esque ara hi ha més propaganda, més liberalització, etc.
L'altre tema relacionat amb la propaganda és que si unflueix a l'hora de tindre por de parlar-ho.
No, al contrari, si ho han mostrat al públic és per a que ho vejam una cosa normal i natural. Jo personalemnt si que ho parle i pregunte però no als meus pares..és molt incòmode.
La 1ª vegada que fas l'amor potser casualmet o amb amor. Jo recomane millor amb amor i tranquilament però això depen de cada persona.
Hi han una serie de mites.
-Sangrar: que depen de la persona, normalment si que es sangra una mica però hi ha vegades en que no.
-És dolorós: si que ho és, però no molt. Les dones pensem que fa molt mal però no és així i a part depen de cada persona. Potser per a una ho és i per a un latra no, no tenim que fiar-nos del que ens diguen en aquesta cuastió. A part, depen del tamany del pennis fa més o no. XD
També va comentar que cada vegada les relacions sexuals amb penetració són més un oci i el 'aquí te pillo, aquí te mato' està molt molt de moda.
Les xiques en aquest tema, quan estan en parella a vegades no estan preparades però per no perdre la parella no poden negar-se. Cosa que no s'ha de fer, no cal dir que si realment t'estima ho respectarà. A més les reliogions que tinga una persona també influeixen i s'han de respectar, però la societat a fet que si una persona et diu que vol esperar-se al matrimoni tingues burla d'aquesta, diguem que es una estreta i no tindria que ser així. Però ho fem.
També el tema de com estava fa 20 anys. Doncs per l'informació que ens ha donat podem veure que fa 20 anys era igual que ara però més ocult. El que passa esque ara hi ha més propaganda, més liberalització, etc.
L'altre tema relacionat amb la propaganda és que si unflueix a l'hora de tindre por de parlar-ho.
No, al contrari, si ho han mostrat al públic és per a que ho vejam una cosa normal i natural. Jo personalemnt si que ho parle i pregunte però no als meus pares..és molt incòmode.
Ternura
Ternura:Cualidad de la persona que mostra fàcilment els seus sentimients, especialment de afecte, dulzura o simpatia.
La ternura és una cualitat que algunes persones tenen i altres no. Hi han persones que els costa molt demostrar amb gestos com per exemple abraços, caricies, etc, el que senten. A altres, per el contrari, els és més fàcil demostrar els seus sentiments. A voltes els sentiments es molt difícil dir-los en paraules perquè que moltes vegades es més difícil dir una paraula que donar un abraç. La ternura és una cualitat molt bona ja que un gest de ternura és molt agradable i pot alegrar molt a una persona.
La ternura és una cualitat que algunes persones tenen i altres no. Hi han persones que els costa molt demostrar amb gestos com per exemple abraços, caricies, etc, el que senten. A altres, per el contrari, els és més fàcil demostrar els seus sentiments. A voltes els sentiments es molt difícil dir-los en paraules perquè que moltes vegades es més difícil dir una paraula que donar un abraç. La ternura és una cualitat molt bona ja que un gest de ternura és molt agradable i pot alegrar molt a una persona.
La venjança!
La venjança: Resposta a una ofensa o mal recibit amb altra ofensa o mal dirigida a la persona que ho ha fet.
Molta gent opina que la venjança no serveix absolutament de res sinò sols per a fer mal al que t'ha fet mal abanç. Però s'ha d'entredre que quan algú et fa molt de mal en el primer que penses és en tornarli-la, però quan passa una estona ja set'ha passat i la millor manera d'arreglar-ho és demana explicacions o parlant. Així doncs la venjança seria l'altra alternativa al perdó, hi han coses que no es poden perdonar però tampoc cal venjar-se i ficar-se a la mateixa altura, es pitjor encara.
En conclusió final, la venjança sols serveix per trobar-te satisfet només acabes de tornar-li el colp, peró després està comprobat que et sentiràs culpable i pitjor per ficar-te a la altura del que ho ha fet. Ja te prou desgràcia l'altra persona per haber sigut aixina, no cal fer-li el mateix sinò parlar-ne o oblidar-te'n.
Molta gent opina que la venjança no serveix absolutament de res sinò sols per a fer mal al que t'ha fet mal abanç. Però s'ha d'entredre que quan algú et fa molt de mal en el primer que penses és en tornarli-la, però quan passa una estona ja set'ha passat i la millor manera d'arreglar-ho és demana explicacions o parlant. Així doncs la venjança seria l'altra alternativa al perdó, hi han coses que no es poden perdonar però tampoc cal venjar-se i ficar-se a la mateixa altura, es pitjor encara.
En conclusió final, la venjança sols serveix per trobar-te satisfet només acabes de tornar-li el colp, peró després està comprobat que et sentiràs culpable i pitjor per ficar-te a la altura del que ho ha fet. Ja te prou desgràcia l'altra persona per haber sigut aixina, no cal fer-li el mateix sinò parlar-ne o oblidar-te'n.
L'entusiasme
L'entusiasme:Estat d'ànim en el que et sents molt alegre i excitat, i ho exterioritza generalment amb rises, gestos i gran agitació.2-Atenció o esforç que es dedica amb ganes i interés al desarollar una activitat o treball.
Per a explicar bé una cosa jo sempre fique les coses roines que pot comportar i les coses bones..així doncs, Quines coses bones té l'entusiasme? Quines coses roines?
He pensat molt poquet de rato i no he trobat cap cosa roin de l'entusiasme, l'única cosa és que entusiasmar-se massa pot convertir-se en una obsesió per alguna cosa, que ja és un altre tema.
Coses bones en té moltes, per exemple, si t'entusiasmes per esl estudis, el treball o en alguna cosa bona per a tu l'únic que fas és que t'agrade i ho fages amb gust, està clar que entusiasmar-se per coses roins no es bo, però és com tot..
Així doncs l'entusiasme fa que aconsegueixques interesar-te per alguna cosa i ficar-li ganes, siga la que siga.
Per a explicar bé una cosa jo sempre fique les coses roines que pot comportar i les coses bones..així doncs, Quines coses bones té l'entusiasme? Quines coses roines?
He pensat molt poquet de rato i no he trobat cap cosa roin de l'entusiasme, l'única cosa és que entusiasmar-se massa pot convertir-se en una obsesió per alguna cosa, que ja és un altre tema.
Coses bones en té moltes, per exemple, si t'entusiasmes per esl estudis, el treball o en alguna cosa bona per a tu l'únic que fas és que t'agrade i ho fages amb gust, està clar que entusiasmar-se per coses roins no es bo, però és com tot..
Així doncs l'entusiasme fa que aconsegueixques interesar-te per alguna cosa i ficar-li ganes, siga la que siga.
lunes, 25 de febrero de 2008
Psicologia:Egoísme
Segons el diccionari: amor execesiu de si mateix, que porta a preocupar-se sols del propi interés amb l'oblit dels demés.
Com van llegit l'altre dia l'amor propi és diferencia molt del egoísme, no és bo tindre ni una mica de egoísme, perque a la fi, és egoísme i no amor propi. L'egoísme desmesurat pense que és es un dels sentiments que més poden danyar a l'altra gent i amb el temps a nosatres mateixos. Per el simple i dur fet de quedar-se asoles amb motiu. Així doncs, l'egoísme en un sentiment negatiu que pot combatir-se amb la preocupació per els demés i mirar més allà del que els nostres ulls ens ensenyen.
Com van llegit l'altre dia l'amor propi és diferencia molt del egoísme, no és bo tindre ni una mica de egoísme, perque a la fi, és egoísme i no amor propi. L'egoísme desmesurat pense que és es un dels sentiments que més poden danyar a l'altra gent i amb el temps a nosatres mateixos. Per el simple i dur fet de quedar-se asoles amb motiu. Així doncs, l'egoísme en un sentiment negatiu que pot combatir-se amb la preocupació per els demés i mirar més allà del que els nostres ulls ens ensenyen.
lunes, 18 de febrero de 2008
Filosofia: Què vullc fer en la vida?
1.Trobar-li el sentit a la vida.
2. No morir asoles.
3. Tindre una vida satisfactòria.
4 .Ser independent i no dependre de ningú per a poder mantin-dre'm.
5. Podre viatjar a les Illes Gregues amb mon pare.
6. Viure a Barcelona i trobar algún català amb qui puga asentar el cap.
7. Poder veure al meu grup preferit en directe.
8. Conservar els meus bons records.
9. Que el món vaja a millor i no a pitjor en tots els aspectes, no com va ara.
10. Treballar en el que m'agrade i no perdre els hobbies que tinc ara mateix.
11. No perdre el contacte amb els amics que tinc açí.
12. Pendre'm la vida a risa, sen més optimista que els demés, i quan morga poder pensar..ha valgut la pena.
2. No morir asoles.
3. Tindre una vida satisfactòria.
4 .Ser independent i no dependre de ningú per a poder mantin-dre'm.
5. Podre viatjar a les Illes Gregues amb mon pare.
6. Viure a Barcelona i trobar algún català amb qui puga asentar el cap.
7. Poder veure al meu grup preferit en directe.
8. Conservar els meus bons records.
9. Que el món vaja a millor i no a pitjor en tots els aspectes, no com va ara.
10. Treballar en el que m'agrade i no perdre els hobbies que tinc ara mateix.
11. No perdre el contacte amb els amics que tinc açí.
12. Pendre'm la vida a risa, sen més optimista que els demés, i quan morga poder pensar..ha valgut la pena.
jueves, 14 de febrero de 2008
Psicologia: Desgràcia
Desgracia: 1.Fet que produeix gran dolor i infelicitat. 2.Sort adversa. 3. Fet en el que una persona resulta ferida o morta.
Què és la desgracia? hi ha diferents maneres de descriure la desgràcia, perque com em vist dalt hi han prous definicions. Una persona desgraciada és aquella que continuament té alguna cosa que li fa estar mal, encara que tampoc té perque ser continuament, a algú li pot passar una cosa mala i nosaltres dir:
-Pobre desgraciat.
Però jo almenys nomene a un desgraciat referint-me a que té un mal que no se'n anirà en un temps. El que si està clar, és que un desgraciat i una desgràcia són coses cuasi iguals.
La desgràcia continua també es sinònim de la mala sort, per supost, qui crega en ella.
Quan ens passa alguna cosa que ens ha fet mal ens sentim desgraciats i pobres, tristos i abatuts, sense ànim. Ja sabem com ens sentim després de una desgràcia.
Per exemple, quan mor algú molt preciat per a tu i la gent se entera diuen:
-Què desgràcia!!
Per això crec que aquesta paula es refereix a quan una persona a patit gran mal, i no un mal insignificant. A més en la definició de diccionari de dalt fica que a patit GRAN dolor i infelicitat.
Per aclarir-ho millor podriem dir que la desgràcia es el fet que et porta a la tristor ( com poden ser la depressió, el pesimisme, el odi, etc.) així que deu ser molt fort el sentiment de desgràcia.
Conclusió: una desgràcia es un fet molt roín que li ha passat a algú i a més, un sentimet molt fort.
Què és la desgracia? hi ha diferents maneres de descriure la desgràcia, perque com em vist dalt hi han prous definicions. Una persona desgraciada és aquella que continuament té alguna cosa que li fa estar mal, encara que tampoc té perque ser continuament, a algú li pot passar una cosa mala i nosaltres dir:
-Pobre desgraciat.
Però jo almenys nomene a un desgraciat referint-me a que té un mal que no se'n anirà en un temps. El que si està clar, és que un desgraciat i una desgràcia són coses cuasi iguals.
La desgràcia continua també es sinònim de la mala sort, per supost, qui crega en ella.
Quan ens passa alguna cosa que ens ha fet mal ens sentim desgraciats i pobres, tristos i abatuts, sense ànim. Ja sabem com ens sentim després de una desgràcia.
Per exemple, quan mor algú molt preciat per a tu i la gent se entera diuen:
-Què desgràcia!!
Per això crec que aquesta paula es refereix a quan una persona a patit gran mal, i no un mal insignificant. A més en la definició de diccionari de dalt fica que a patit GRAN dolor i infelicitat.
Per aclarir-ho millor podriem dir que la desgràcia es el fet que et porta a la tristor ( com poden ser la depressió, el pesimisme, el odi, etc.) així que deu ser molt fort el sentiment de desgràcia.
Conclusió: una desgràcia es un fet molt roín que li ha passat a algú i a més, un sentimet molt fort.
lunes, 11 de febrero de 2008
Psicologia: què és el desig?
Desig:1-sentiment intens que té una persona per aconseguir una cosa. 2-Cosa que origina en una persona un sentiment intens.
Un desig sorgeix quan vols aconseguir una cosa que no tens. Crec que la diferència amb el caprixo és que és més fort aquest sentiment.
Com podem llevar-lo? crec que l'única manera de llevar-te'l és o aconseguint el que volem o sustituint-lo per un altre desig que no ens coste tant i conformar-nos en menys.
També crec que totes les persones tenen desitjos ja que tot es món desde que naixem ja desitjem coses..desitjem la pilota, un joguet,un gos, etc.
També cal dir que el desig és un sentiment bo, perque és molt bonic desitjarar coses, a voltes més que tindre-les. Però també és roin perque desitjar molt profundament pot desencadenar la obssesió o sentiments massa forts. Desitjar moltes coses tampoc és bo, perque està clar que quan més desitjem més volem i tenim. És molt bo conformar-se, no sempre, però a vegades cal conformar-se o açò es pot convertir en un no parar, com una droga.
Conclusió: el desig és bo però desitjar massa coses no ho és. Crec que conformar-se a vegades és millor que no sempre voler ixir-te'n amb la teua. Sobretot si no és per benefici personal sinò material.
Un desig sorgeix quan vols aconseguir una cosa que no tens. Crec que la diferència amb el caprixo és que és més fort aquest sentiment.
Com podem llevar-lo? crec que l'única manera de llevar-te'l és o aconseguint el que volem o sustituint-lo per un altre desig que no ens coste tant i conformar-nos en menys.
També crec que totes les persones tenen desitjos ja que tot es món desde que naixem ja desitjem coses..desitjem la pilota, un joguet,un gos, etc.
També cal dir que el desig és un sentiment bo, perque és molt bonic desitjarar coses, a voltes més que tindre-les. Però també és roin perque desitjar molt profundament pot desencadenar la obssesió o sentiments massa forts. Desitjar moltes coses tampoc és bo, perque està clar que quan més desitjem més volem i tenim. És molt bo conformar-se, no sempre, però a vegades cal conformar-se o açò es pot convertir en un no parar, com una droga.
Conclusió: el desig és bo però desitjar massa coses no ho és. Crec que conformar-se a vegades és millor que no sempre voler ixir-te'n amb la teua. Sobretot si no és per benefici personal sinò material.
lunes, 4 de febrero de 2008
Resum: els límits de l'amor. Andrea :)
Andrea a començat explicant el que ha trobat sobre els límitis de l'amor, però el més important que a dit són els "10 manaments".Digam que eren 10 pautes que teniem que seguir si voliem que una relació sortixca bé. Són aquests:
-No estar sempre amb l'altra persona, no dedicar-li tot el temps. Cada persona té diferents coses que fer i per supost s'ha de respectar l'intimitat, has de deixar llibertat.
-Quan deixa de voler-te l'altra persona no has d'esperar a que tornen a fluir els seus sentiments per tu, ja que potser no ho fagen mai. Pense que és perdre el temps i s'ha de tallar, no pots forçar a que les coses siguen com no són.
-No poder creixer. Que l'altra persona no et deixe creixer i fer coses que et fan creixer.Això no és pot permitir. Has d'explicar-li que per aquestes coses no el vas a deixar ni vas a canviar-les per ell. Ja que ell pensa que t'agraden més aquestes coses que la seva companyia, que t'importen més.
-Imposar-te una cosa. Cadascú pensa diferent i ningú ha de dir-te el que has de dir , fer o pensar mai. Podem compartir coses, pero no pot imposar res que jo no vulga.
-Ser amics.Sense amistat una relació no va enlloc. A més pense que és més important aquesta amistat que quansevol altra cosa. Almenys al principi, quan tot és bonic.
-Separació. Si la cosa no té ninguna solució s'ha d'acabar, ja que la situació normalment va de mal en pitjor. Si té alguna solució ha de resoldre's entre els 2, no que un ho faja i ho trague tot i l'altre ale!! a viure!!
-Intentar canviar a l'altre. Al principi no pots dir-li tot el que et senta mal ja que no el coneixes a fons i creus que es cuasi perfecte. Però va passant el temps i potser hi han coses que no toleres. Llavors això s'ha de parlar i solucionar.
-Voler volen-te a tu mateix. Sinò tot el que faja et pareixera bé i la culpa sempre creuras que la tens tu, és molt trist. Abanç de voler a algú has de voler-te a tu mateix sinò poden aprofitar-se molt facilment de tu.
-Amor democràtic. Que no sé el que és.
Per a mi la més important és la que diu que té que haber amistat.Sense això no hi ha res, serien com extranys, desconfiats i no durarien ni 2 mesos.
Conclusió: està clarissim que al principi ningú compleix aquestes coses, però amb el temps si estàs amb algú un cert periode temporal sí que les has de complir perque si una falla van caient les demés. És com un dominó.
-No estar sempre amb l'altra persona, no dedicar-li tot el temps. Cada persona té diferents coses que fer i per supost s'ha de respectar l'intimitat, has de deixar llibertat.
-Quan deixa de voler-te l'altra persona no has d'esperar a que tornen a fluir els seus sentiments per tu, ja que potser no ho fagen mai. Pense que és perdre el temps i s'ha de tallar, no pots forçar a que les coses siguen com no són.
-No poder creixer. Que l'altra persona no et deixe creixer i fer coses que et fan creixer.Això no és pot permitir. Has d'explicar-li que per aquestes coses no el vas a deixar ni vas a canviar-les per ell. Ja que ell pensa que t'agraden més aquestes coses que la seva companyia, que t'importen més.
-Imposar-te una cosa. Cadascú pensa diferent i ningú ha de dir-te el que has de dir , fer o pensar mai. Podem compartir coses, pero no pot imposar res que jo no vulga.
-Ser amics.Sense amistat una relació no va enlloc. A més pense que és més important aquesta amistat que quansevol altra cosa. Almenys al principi, quan tot és bonic.
-Separació. Si la cosa no té ninguna solució s'ha d'acabar, ja que la situació normalment va de mal en pitjor. Si té alguna solució ha de resoldre's entre els 2, no que un ho faja i ho trague tot i l'altre ale!! a viure!!
-Intentar canviar a l'altre. Al principi no pots dir-li tot el que et senta mal ja que no el coneixes a fons i creus que es cuasi perfecte. Però va passant el temps i potser hi han coses que no toleres. Llavors això s'ha de parlar i solucionar.
-Voler volen-te a tu mateix. Sinò tot el que faja et pareixera bé i la culpa sempre creuras que la tens tu, és molt trist. Abanç de voler a algú has de voler-te a tu mateix sinò poden aprofitar-se molt facilment de tu.
-Amor democràtic. Que no sé el que és.
Per a mi la més important és la que diu que té que haber amistat.Sense això no hi ha res, serien com extranys, desconfiats i no durarien ni 2 mesos.
Conclusió: està clarissim que al principi ningú compleix aquestes coses, però amb el temps si estàs amb algú un cert periode temporal sí que les has de complir perque si una falla van caient les demés. És com un dominó.
miércoles, 23 de enero de 2008
Filosifia: Que pot fer un pare o una mare per educar bé al seu fill/a?
Educar:Desarrollar i perfeccionar les facultats intel·lectuals i morals d'una persona.
És molt difícil educar a una persona, algún dia aquesta persona et desobeirà..
Has d'educar-la per a que quan s'enfrente amb la realitat saber el que té que fer, sense caure fácilment en alguna trampa..no hi ha una manera d'educar perfecta, ja que tots ens equiboquem..
Jo crec que la millor manera d'educar es ensenyant-li el que es trobarà al carrer, i una vegada ja li ho has dit, explicat i advertit moltíssimes vegades, deixar-lo lliure asta un punt, no massa si has d'estar intranquil...i si per algo li passa alguna cosa roin, no et culpes, tu ja has fet el que debies..a més com li ha passat algo roin a aprés i no ho tornarà a fer.
Conclusió:No pots tancar al teu fill en casa per a sempre, has d'intentar que estiga preparat per aquansevol cosa i tinga prou cap per a pensar per si mateix racionalment.
És molt difícil educar a una persona, algún dia aquesta persona et desobeirà..
Has d'educar-la per a que quan s'enfrente amb la realitat saber el que té que fer, sense caure fácilment en alguna trampa..no hi ha una manera d'educar perfecta, ja que tots ens equiboquem..
Jo crec que la millor manera d'educar es ensenyant-li el que es trobarà al carrer, i una vegada ja li ho has dit, explicat i advertit moltíssimes vegades, deixar-lo lliure asta un punt, no massa si has d'estar intranquil...i si per algo li passa alguna cosa roin, no et culpes, tu ja has fet el que debies..a més com li ha passat algo roin a aprés i no ho tornarà a fer.
Conclusió:No pots tancar al teu fill en casa per a sempre, has d'intentar que estiga preparat per aquansevol cosa i tinga prou cap per a pensar per si mateix racionalment.
Per a què serveix la ciència?
Ciència: activitat humana que consisteix a reunir un conjunt de coneixements mijançant l'obserbació y l'experimentació del que existeix, dels seus principis i les seues causes i ordenar-los de manera que puguen ser estudiats i comparats.
per a què serveix la ciència?
La ciència estudia moltíssimes coses,desde el cièntific hasta les coses psíquiques.Sense ella no sabríem res del que sabem..és més..seriem alguna cosa sense la ciència?sabriem d'on venim?el que passa dins del nostre cos?el que pensem?doncs no.
Sense ella no sabriem absolutament res, estariem perduts ja que ella és la que ens ho ha descubert cuasi tot.Al principi no hi havia ciència, per això estavem tan retrasats, conforme a abançat la ciència més es sap del món..
Ella sense nosatres no existiria, i nosaltres sense ella no seriem cuasi que res, sols seriem persones que parlariem, ballariem i pensariem però no sabriem per què pensem així ni per què fem les coses.
Conclusió: la ciència ens ensenya les coses que van més allà del que és físic i es pot endevinar fácilment.
per a què serveix la ciència?
La ciència estudia moltíssimes coses,desde el cièntific hasta les coses psíquiques.Sense ella no sabríem res del que sabem..és més..seriem alguna cosa sense la ciència?sabriem d'on venim?el que passa dins del nostre cos?el que pensem?doncs no.
Sense ella no sabriem absolutament res, estariem perduts ja que ella és la que ens ho ha descubert cuasi tot.Al principi no hi havia ciència, per això estavem tan retrasats, conforme a abançat la ciència més es sap del món..
Ella sense nosatres no existiria, i nosaltres sense ella no seriem cuasi que res, sols seriem persones que parlariem, ballariem i pensariem però no sabriem per què pensem així ni per què fem les coses.
Conclusió: la ciència ens ensenya les coses que van més allà del que és físic i es pot endevinar fácilment.
domingo, 20 de enero de 2008
Psicologia:Depressió
Depressió:Estat psíquic, que pot arribar a ser enfermetat psicológica.Que se caracteritza per una gran tristesa sense motiu aparent.
Com es sent una persona que té depressió?
Una persona que té depressió no té ganes de res..esta sumida en un profund pesimisme i tot ho veu mal.Normalment una persona entra en depressió quan li ha passat alguna cosa molt roin o bé, fa molt de tems li ha pasat alguna cosa roin i la porta arratrant desde llavors..
La depressió pot acabar amargant molt a una persona, per això si es molt forta hi ha que tractar-la perque pot ser una enfermetat, i a vegades pot acabar es suicidi.Si no es forta, es pot curar entretenint-se o bé amb el temps.
Conclusió:la depressio es un estat psíquic en el que una persona es troba trista i sense ànim per alguna cosa roin que li haja passat.
Com es sent una persona que té depressió?
Una persona que té depressió no té ganes de res..esta sumida en un profund pesimisme i tot ho veu mal.Normalment una persona entra en depressió quan li ha passat alguna cosa molt roin o bé, fa molt de tems li ha pasat alguna cosa roin i la porta arratrant desde llavors..
La depressió pot acabar amargant molt a una persona, per això si es molt forta hi ha que tractar-la perque pot ser una enfermetat, i a vegades pot acabar es suicidi.Si no es forta, es pot curar entretenint-se o bé amb el temps.
Conclusió:la depressio es un estat psíquic en el que una persona es troba trista i sense ànim per alguna cosa roin que li haja passat.
Filosofia:¿què passaria si un nen es passara els 16 primers anys de la seva vida aïllat de les persones?
Si un nen passara molt de temps aïllat de altres persones..¿Què passaria quan es trobara amb altra persona?¿Què faria per a que els altres sapieren tot el que ell diu i sent?
Si un nen passar 16 anys aÏllat de la gent, no sabria comunicar-se..no tindria un llenguatge prou abançat com per poder parlar..seria com un home de la selva que sen va a la cuitat.
Al no haber estat mai amb gent no sabria com reaccionar front el que li digueren, no compendria als demes i si no el ajudaren a saber comunicar-se es quedaria prou asoles..
conclusió:no sabria comunicar-se perque no tindria genguatge, i seria com un extrany.
Si un nen passar 16 anys aÏllat de la gent, no sabria comunicar-se..no tindria un llenguatge prou abançat com per poder parlar..seria com un home de la selva que sen va a la cuitat.
Al no haber estat mai amb gent no sabria com reaccionar front el que li digueren, no compendria als demes i si no el ajudaren a saber comunicar-se es quedaria prou asoles..
conclusió:no sabria comunicar-se perque no tindria genguatge, i seria com un extrany.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
