Nooooooo!!
Potser no siga just, però una persona que no necessita tanta atenció com un altra i sols la vol per voler no té sentit.Es embeja.
No tots tenim la mateixa facilitat per entendre les coses, ni tots tenim moltes dicultats però sempre hi ha algú que li costa més..i aquesta persona necessita més ajuda que un altra, i si la pots donar millor.Un professors a de donar les classes conforme veu que esta la majoria però si cal, per a que els demés no perguen temps, ha de quedar-se a explicar-ho a algú que ho necessite més.
El que em fica prou nerviosa és que quan algu no ho entenga i ho diga els altres pensen que és gili i es queixen.Però d'altra part també em fica nerviosa que algu vulga tobra-li 5 potes al gat, que vulga tindre la raó i no s'obriga a el que el professor explica ,i es tanque.Encara que hi ha vegades que es difícil per a tots entendre a algún professor/a.
En resum: hi ha que ajudar més a uns que a altres però sempre que els altres que ja ho saben no perguen molt molt de tems.Si a classe expliques una cosa 4 o 5 vegades i tots ho entenen menys un, s'ho hauràs de explicar a part però sino, no tens perque.Depen del nivell de capacitat de cada classe els educarem d'una manera o d'un altra.Y si hi ha algún cas concret, doncs ens centrem en tot el que pugam en públic i si no abançem , doncs eixa persona apart.
martes, 27 de noviembre de 2007
Filosofia:la democràcia és el millor dels règims polítics?
Democràcia:En sentido amplio, democracia es una forma de organización de grupos de personas, cuya característica preponderante es que el poder reside en la totalidad de sus miembros, haciendo que la toma de decisiones responda a la voluntad general.
En sentido estricto la democracia es un sistema político, de organización del Estado, en el cual las decisiones colectivas son adoptadas por el pueblo mediante mecanismos de participación directa o indirecta que le confieren legitimidad al representante. En sentido amplio, democracia es una forma de convivencia social en la que todos sus habitantes son libres e iguales ante la Ley y las relaciones sociales se establecen de acuerdo a mecanismos contractuales.
La democracia se define también a partir de la clásica clasificación de las formas de gobierno realizada por Aristóteles en tres tipos básicos: monarquía (gobierno de uno), aristocracia (gobierno de pocos), democracia (gobierno de muchos o todos.
En aquest fragment es defineix la democràcia com una manera de pendre desicions col·lectiva. Tots contem.Ara mateixa, a comparança dels altres règims polítics que hi han jo pense que és la millor, però com totes, aquesta també té incombenients.
Tots tenim dret a expresar la nostra opinió així tots tenim dret a estar bé, a tindre un mínim de benestar,però al mateix tems sempre hi ha algú que té més benestar.És inevitable. Mentres tots pague impostos...Tot el que siga just a mi em val.Per això, a més, els polítics diuen que faran moltes coses però després tots resulten ser iguals.No crec en cap polític, però sense ells no se que seria el món.Potser millor o potser pitjor.I per a estar pitjor ja estem bé com estem.
Ara mateixa el millor règim que podem tindre és la democràcia, perque la societat necessita un règim com aquest.És el que millor encaixa.Però sempre hi haurà algún millor que no s'ha inventat.
Conclusió: en aquest moments el millor règim que hi pot haber és aquest.
En sentido estricto la democracia es un sistema político, de organización del Estado, en el cual las decisiones colectivas son adoptadas por el pueblo mediante mecanismos de participación directa o indirecta que le confieren legitimidad al representante. En sentido amplio, democracia es una forma de convivencia social en la que todos sus habitantes son libres e iguales ante la Ley y las relaciones sociales se establecen de acuerdo a mecanismos contractuales.
La democracia se define también a partir de la clásica clasificación de las formas de gobierno realizada por Aristóteles en tres tipos básicos: monarquía (gobierno de uno), aristocracia (gobierno de pocos), democracia (gobierno de muchos o todos.
En aquest fragment es defineix la democràcia com una manera de pendre desicions col·lectiva. Tots contem.Ara mateixa, a comparança dels altres règims polítics que hi han jo pense que és la millor, però com totes, aquesta també té incombenients.
Tots tenim dret a expresar la nostra opinió així tots tenim dret a estar bé, a tindre un mínim de benestar,però al mateix tems sempre hi ha algú que té més benestar.És inevitable. Mentres tots pague impostos...Tot el que siga just a mi em val.Per això, a més, els polítics diuen que faran moltes coses però després tots resulten ser iguals.No crec en cap polític, però sense ells no se que seria el món.Potser millor o potser pitjor.I per a estar pitjor ja estem bé com estem.
Ara mateixa el millor règim que podem tindre és la democràcia, perque la societat necessita un règim com aquest.És el que millor encaixa.Però sempre hi haurà algún millor que no s'ha inventat.
Conclusió: en aquest moments el millor règim que hi pot haber és aquest.
lunes, 12 de noviembre de 2007
Psicologia:Què pasaba en el video de mediació?
En aquest video vam veure com és feia una mediació ben feta, per a que així nosaltres pugam fer-la com toca.Els profesors i psicólegs d'aquesta escola ens explicaven com teniem que tratar-los, que és el que sentien els mediadors i els que feien la mediació.Però jo crec que él que més volien que ens quedara clar, el objectiu més important d'aquet video, és que ens queden ven clares i sapiem ben bé les parts de la mediació.
Jo recorde a dos o tres alumnes explicant les parts,i després de que explicaren les parts ens ensenyaben dues mediacions reals per a que vegerem de manera directa com és feia.
És veu una mediació entre dos amigues que veien que la seua amistat perdia per una tecera persona a la que una de les dues havia agafat molta estima i havia deixat de costat a l'altra.
Veien com s'anava desarotllant, encara que no ens van deixar veure les solucions, vam veure com firmaven en un paper amb el que prometien que cumplirien les solucions proposades.
Jo recorde a dos o tres alumnes explicant les parts,i després de que explicaren les parts ens ensenyaben dues mediacions reals per a que vegerem de manera directa com és feia.
És veu una mediació entre dos amigues que veien que la seua amistat perdia per una tecera persona a la que una de les dues havia agafat molta estima i havia deixat de costat a l'altra.
Veien com s'anava desarotllant, encara que no ens van deixar veure les solucions, vam veure com firmaven en un paper amb el que prometien que cumplirien les solucions proposades.
domingo, 11 de noviembre de 2007
Psicologia:Ambició.
Què és l'ambició?segons el diccionari és el desig intens de aconseguir una cosa difícil de tindre,especialment riquesa o fama.
Llavors per a mi l'ambició potser més que tot açò..perque l'ambició a vegades te dins seu el egoisme,maltat,ignorancia,..encara que a vegades no.
Tindre una mica d'ambició es bo perque així t'esforçes més en aconseguir el que vols, i no pares as ta aconseguir-ho.Però massa ambició pot cegar-no's i no veure que fem mal a les persones.
Per exemple: Jo vullc els diners que hi han en un banc i els desitjo tan que quan vaig a robar-lo's el dependient es fica daban la caixa forta i no em deixa a gafar-lo's.Doncs com vull tan els diners va i li pegue un tir.O vullc aconseguir pujar de nivell al treball, així tindré més diners i si per això he de deixar de veure els meus fills i a la meva dona durant 2 anys ho faré.
L'ambició és bona..però en mesura, perque sino es pot convertir en egoisme i ignorancia cap a coses que verdaderament són importants i llavors ens pot fer molt infeliços, sinò és així,no va mal tindre'n. És com tot, en exés és molt roin.
Llavors per a mi l'ambició potser més que tot açò..perque l'ambició a vegades te dins seu el egoisme,maltat,ignorancia,..encara que a vegades no.
Tindre una mica d'ambició es bo perque així t'esforçes més en aconseguir el que vols, i no pares as ta aconseguir-ho.Però massa ambició pot cegar-no's i no veure que fem mal a les persones.
Per exemple: Jo vullc els diners que hi han en un banc i els desitjo tan que quan vaig a robar-lo's el dependient es fica daban la caixa forta i no em deixa a gafar-lo's.Doncs com vull tan els diners va i li pegue un tir.O vullc aconseguir pujar de nivell al treball, així tindré més diners i si per això he de deixar de veure els meus fills i a la meva dona durant 2 anys ho faré.
L'ambició és bona..però en mesura, perque sino es pot convertir en egoisme i ignorancia cap a coses que verdaderament són importants i llavors ens pot fer molt infeliços, sinò és així,no va mal tindre'n. És com tot, en exés és molt roin.
jueves, 8 de noviembre de 2007
Filosofia:felicitat i cos
Bé, jo no m'enrecorde ben bé del què volies que parlarem que tingués a veure amb aquestes dues paraules, però la pregunta que em ve al cap és:
El cos ens pot donar la felicitat? el cos és la part física de les persones, com diria Plató, la part mala, la que tenim que eliminar per a alçar-no's,volar i ser divins.
La felicitat és un sentiment que ens proporciona alguna cosa que ens agrada, és un conjunt d'emocions que, per alguna cosa, ens fa estar bé en tots els aspectes de la vida.
El cos no és el centre de la nostra felicitat, no sols el físic importa, ajuda a fer-no's feliços però no ho es tot.A més, si per dins no estàs bé, per fora és molt difícil veuret bé, per no dir impossible.
Que et plenen més? uns pantalons nous? o que veure al teu novio després de un tems? un bes o un maquillatge? està clar.
Les coses més interiors son les que ens fan més feliços, les altres ens donen una felicitat limitada. Quan de tems et dura l'ilisió de haberte comprat una camiseta? una setamana?
Quan de tems et dura l'ilusió de voler a algú?
La felicitat no només és el cos, sinò també i fundamentalment els sentiments.
El cos ens pot donar la felicitat? el cos és la part física de les persones, com diria Plató, la part mala, la que tenim que eliminar per a alçar-no's,volar i ser divins.
La felicitat és un sentiment que ens proporciona alguna cosa que ens agrada, és un conjunt d'emocions que, per alguna cosa, ens fa estar bé en tots els aspectes de la vida.
El cos no és el centre de la nostra felicitat, no sols el físic importa, ajuda a fer-no's feliços però no ho es tot.A més, si per dins no estàs bé, per fora és molt difícil veuret bé, per no dir impossible.
Que et plenen més? uns pantalons nous? o que veure al teu novio després de un tems? un bes o un maquillatge? està clar.
Les coses més interiors son les que ens fan més feliços, les altres ens donen una felicitat limitada. Quan de tems et dura l'ilisió de haberte comprat una camiseta? una setamana?
Quan de tems et dura l'ilusió de voler a algú?
La felicitat no només és el cos, sinò també i fundamentalment els sentiments.
Psicologia:Aburriment
Què és el aburriment? doncs és un sentiment de malestar creat per un esta en el que no tens res que fer o bé no hi ha res que t'agrade o t'estiga entretenin.
Jo quan entre en aquest estat puc arribar a estar molt malament, molt desagust en mi mateix i amb els demés.Si una nit ixc i m'aburrisc potser al dia següesnt estiga de mala llet,i més si veig que tots s'ho estan passan bé menys jo.
Per tant, el aborriment es un estat en el que es sens desagust en tu mateix i amb el demés perque no tens res que fer, ni t'agrada el que estan fent.
Jo quan entre en aquest estat puc arribar a estar molt malament, molt desagust en mi mateix i amb els demés.Si una nit ixc i m'aburrisc potser al dia següesnt estiga de mala llet,i més si veig que tots s'ho estan passan bé menys jo.
Per tant, el aborriment es un estat en el que es sens desagust en tu mateix i amb el demés perque no tens res que fer, ni t'agrada el que estan fent.
martes, 6 de noviembre de 2007
Filosofia:Persona i inmortalitat
El primer problema que ens plantejem és si la persona te a veure amb la inmortalitat o siga, si van lligades i si és posible que una persona puga ser immortal.
Bé, una persona és el conjunt de cos i ànima i l'ànima és immortal. Alguna cosa inmortal vol dir que no és mortal, que serà eterna.
Jo pense que aquests dos termes, persona i inmortalitat van lligats perque la persona, com ja em dit, està formada per cos i ànima i lànima és inmortal, així que la persona te una part inmortal.
Llavors un part de nosaltres serà inmortal, els nortres sentiments, raonaments, etc.. no moriran i menys si els habem contat algú i esta persona els va retransmetin.Així si que és fan inmortals de veritat.Així seria la cosa si jo fos dualista, però si jo fos monista pensaría que la persona mai pot ser inmortal ja que si el cos mor, l'ànima també.Llavors sens planteja un problema.A mi m'agrada ser positiva així que preferisc que alguna part de mi estiga viva per a sempre,preferisc la idea del dualisme en aquest cas.
Bé doncs la persona i la inmortalitat per a mi van lligades, perque vullc pensar i cada vegada em crec més que van separats.Pot ser tot açò de les aparicions de fantasmes o coses així siga una invenció de la que l'església per a seguir existint però m'agrada pensar que després d'aquesta vida hi ha un altra, que no tot s'acaba açí.Encara que em costa de creure,ho preferisc.
Bé, una persona és el conjunt de cos i ànima i l'ànima és immortal. Alguna cosa inmortal vol dir que no és mortal, que serà eterna.
Jo pense que aquests dos termes, persona i inmortalitat van lligats perque la persona, com ja em dit, està formada per cos i ànima i lànima és inmortal, així que la persona te una part inmortal.
Llavors un part de nosaltres serà inmortal, els nortres sentiments, raonaments, etc.. no moriran i menys si els habem contat algú i esta persona els va retransmetin.Així si que és fan inmortals de veritat.Així seria la cosa si jo fos dualista, però si jo fos monista pensaría que la persona mai pot ser inmortal ja que si el cos mor, l'ànima també.Llavors sens planteja un problema.A mi m'agrada ser positiva així que preferisc que alguna part de mi estiga viva per a sempre,preferisc la idea del dualisme en aquest cas.
Bé doncs la persona i la inmortalitat per a mi van lligades, perque vullc pensar i cada vegada em crec més que van separats.Pot ser tot açò de les aparicions de fantasmes o coses així siga una invenció de la que l'església per a seguir existint però m'agrada pensar que després d'aquesta vida hi ha un altra, que no tot s'acaba açí.Encara que em costa de creure,ho preferisc.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
