Psicologia:la cobardia

Cobardia:falta de valor dabant un perill real o imaginari.

Una persona cobarde es una persona que te por d'alguna cosa, i només pensa en huir, siga quina siga la circumstància, ja que el seu cos no li deixa reaccionar d'un altra manera.
Es pot confiar en una persona cobarde? sí. Però passat un temps, quan ja haja comprés que huir i no enfrontar-se amb els problemes o arribant a temes més profunds, la realitat, no serveix de res.
Sinò s'enfronta seguirà sent cobarde amb aquella cosa que abraç la fet huir, si s'enfronta es farà més fort i ja estarà preparat per a que aquesta situació torne a produir-se.
Per això em de confiar en persones que sapiam que estaran ahí quan les necessitem i que sapiam, també, que no fugiran o es desentendran del que pasa perque tenen por. Anoser que ho fagen per demanar ajuda o perque no poden.
La millor manera d'abatir la cobardia es coneixer bé les teues pors i enfrontar-te a elles sense miraments.Però això sí, de manera racional.No tires a pegar directament perque la violència cuasi sempre ocorre que no porta a cap lloc.No cal recurrir a ella si no es imprescindible.

També tenim que ajudar a les persones cobardes per a que puguen desarrotllar una mica de valor, no estar sempre defensanles perque sinò no adelantem res. Tot el món a de saber actuar per si mateix, a de saber defendre's perque sinò estàn indefensos.I quan necessiten ajuda que la demanen.

Psicologia:Tenim que ducar a tots per igual?

Nooooooo!!

Potser no siga just, però una persona que no necessita tanta atenció com un altra i sols la vol per voler no té sentit.Es embeja.
No tots tenim la mateixa facilitat per entendre les coses, ni tots tenim moltes dicultats però sempre hi ha algú que li costa més..i aquesta persona necessita més ajuda que un altra, i si la pots donar millor.Un professors a de donar les classes conforme veu que esta la majoria però si cal, per a que els demés no perguen temps, ha de quedar-se a explicar-ho a algú que ho necessite més.
El que em fica prou nerviosa és que quan algu no ho entenga i ho diga els altres pensen que és gili i es queixen.Però d'altra part també em fica nerviosa que algu vulga tobra-li 5 potes al gat, que vulga tindre la raó i no s'obriga a el que el professor explica ,i es tanque.Encara que hi ha vegades que es difícil per a tots entendre a algún professor/a.

En resum: hi ha que ajudar més a uns que a altres però sempre que els altres que ja ho saben no perguen molt molt de tems.Si a classe expliques una cosa 4 o 5 vegades i tots ho entenen menys un, s'ho hauràs de explicar a part però sino, no tens perque.Depen del nivell de capacitat de cada classe els educarem d'una manera o d'un altra.Y si hi ha algún cas concret, doncs ens centrem en tot el que pugam en públic i si no abançem , doncs eixa persona apart.

Filosofia:la democràcia és el millor dels règims polítics?

Democràcia:En sentido amplio, democracia es una forma de organización de grupos de personas, cuya característica preponderante es que el poder reside en la totalidad de sus miembros, haciendo que la toma de decisiones responda a la voluntad general.
En sentido estricto la democracia es un sistema político, de organización del Estado, en el cual las decisiones colectivas son adoptadas por el pueblo mediante mecanismos de participación directa o indirecta que le confieren legitimidad al representante. En sentido amplio, democracia es una forma de convivencia social en la que todos sus habitantes son libres e iguales ante la Ley y las relaciones sociales se establecen de acuerdo a mecanismos contractuales.
La democracia se define también a partir de la clásica clasificación de las formas de gobierno realizada por Aristóteles en tres tipos básicos: monarquía (gobierno de uno), aristocracia (gobierno de pocos), democracia (gobierno de muchos o todos.

En aquest fragment es defineix la democràcia com una manera de pendre desicions col·lectiva. Tots contem.Ara mateixa, a comparança dels altres règims polítics que hi han jo pense que és la millor, però com totes, aquesta també té incombenients.
Tots tenim dret a expresar la nostra opinió així tots tenim dret a estar bé, a tindre un mínim de benestar,però al mateix tems sempre hi ha algú que té més benestar.És inevitable. Mentres tots pague impostos...Tot el que siga just a mi em val.Per això, a més, els polítics diuen que faran moltes coses però després tots resulten ser iguals.No crec en cap polític, però sense ells no se que seria el món.Potser millor o potser pitjor.I per a estar pitjor ja estem bé com estem.
Ara mateixa el millor règim que podem tindre és la democràcia, perque la societat necessita un règim com aquest.És el que millor encaixa.Però sempre hi haurà algún millor que no s'ha inventat.


Conclusió: en aquest moments el millor règim que hi pot haber és aquest.

Psicologia:Què pasaba en el video de mediació?

En aquest video vam veure com és feia una mediació ben feta, per a que així nosaltres pugam fer-la com toca.Els profesors i psicólegs d'aquesta escola ens explicaven com teniem que tratar-los, que és el que sentien els mediadors i els que feien la mediació.Però jo crec que él que més volien que ens quedara clar, el objectiu més important d'aquet video, és que ens queden ven clares i sapiem ben bé les parts de la mediació.
Jo recorde a dos o tres alumnes explicant les parts,i després de que explicaren les parts ens ensenyaben dues mediacions reals per a que vegerem de manera directa com és feia.
És veu una mediació entre dos amigues que veien que la seua amistat perdia per una tecera persona a la que una de les dues havia agafat molta estima i havia deixat de costat a l'altra.
Veien com s'anava desarotllant, encara que no ens van deixar veure les solucions, vam veure com firmaven en un paper amb el que prometien que cumplirien les solucions proposades.

Psicologia:Ambició.

Què és l'ambició?segons el diccionari és el desig intens de aconseguir una cosa difícil de tindre,especialment riquesa o fama.

Llavors per a mi l'ambició potser més que tot açò..perque l'ambició a vegades te dins seu el egoisme,maltat,ignorancia,..encara que a vegades no.
Tindre una mica d'ambició es bo perque així t'esforçes més en aconseguir el que vols, i no pares as ta aconseguir-ho.Però massa ambició pot cegar-no's i no veure que fem mal a les persones.
Per exemple: Jo vullc els diners que hi han en un banc i els desitjo tan que quan vaig a robar-lo's el dependient es fica daban la caixa forta i no em deixa a gafar-lo's.Doncs com vull tan els diners va i li pegue un tir.O vullc aconseguir pujar de nivell al treball, així tindré més diners i si per això he de deixar de veure els meus fills i a la meva dona durant 2 anys ho faré.
L'ambició és bona..però en mesura, perque sino es pot convertir en egoisme i ignorancia cap a coses que verdaderament són importants i llavors ens pot fer molt infeliços, sinò és així,no va mal tindre'n. És com tot, en exés és molt roin.

Filosofia:felicitat i cos

Bé, jo no m'enrecorde ben bé del què volies que parlarem que tingués a veure amb aquestes dues paraules, però la pregunta que em ve al cap és:
El cos ens pot donar la felicitat? el cos és la part física de les persones, com diria Plató, la part mala, la que tenim que eliminar per a alçar-no's,volar i ser divins.
La felicitat és un sentiment que ens proporciona alguna cosa que ens agrada, és un conjunt d'emocions que, per alguna cosa, ens fa estar bé en tots els aspectes de la vida.
El cos no és el centre de la nostra felicitat, no sols el físic importa, ajuda a fer-no's feliços però no ho es tot.A més, si per dins no estàs bé, per fora és molt difícil veuret bé, per no dir impossible.
Que et plenen més? uns pantalons nous? o que veure al teu novio després de un tems? un bes o un maquillatge? està clar.
Les coses més interiors son les que ens fan més feliços, les altres ens donen una felicitat limitada. Quan de tems et dura l'ilisió de haberte comprat una camiseta? una setamana?
Quan de tems et dura l'ilusió de voler a algú?

La felicitat no només és el cos, sinò també i fundamentalment els sentiments.

Psicologia:Aburriment

Què és el aburriment? doncs és un sentiment de malestar creat per un esta en el que no tens res que fer o bé no hi ha res que t'agrade o t'estiga entretenin.
Jo quan entre en aquest estat puc arribar a estar molt malament, molt desagust en mi mateix i amb els demés.Si una nit ixc i m'aburrisc potser al dia següesnt estiga de mala llet,i més si veig que tots s'ho estan passan bé menys jo.
Per tant, el aborriment es un estat en el que es sens desagust en tu mateix i amb el demés perque no tens res que fer, ni t'agrada el que estan fent.

Filosofia:Persona i inmortalitat

El primer problema que ens plantejem és si la persona te a veure amb la inmortalitat o siga, si van lligades i si és posible que una persona puga ser immortal.
Bé, una persona és el conjunt de cos i ànima i l'ànima és immortal. Alguna cosa inmortal vol dir que no és mortal, que serà eterna.
Jo pense que aquests dos termes, persona i inmortalitat van lligats perque la persona, com ja em dit, està formada per cos i ànima i lànima és inmortal, així que la persona te una part inmortal.
Llavors un part de nosaltres serà inmortal, els nortres sentiments, raonaments, etc.. no moriran i menys si els habem contat algú i esta persona els va retransmetin.Així si que és fan inmortals de veritat.Així seria la cosa si jo fos dualista, però si jo fos monista pensaría que la persona mai pot ser inmortal ja que si el cos mor, l'ànima també.Llavors sens planteja un problema.A mi m'agrada ser positiva així que preferisc que alguna part de mi estiga viva per a sempre,preferisc la idea del dualisme en aquest cas.

Bé doncs la persona i la inmortalitat per a mi van lligades, perque vullc pensar i cada vegada em crec més que van separats.Pot ser tot açò de les aparicions de fantasmes o coses així siga una invenció de la que l'església per a seguir existint però m'agrada pensar que després d'aquesta vida hi ha un altra, que no tot s'acaba açí.Encara que em costa de creure,ho preferisc.

Emoció: és un sentiment que ens apareix quans ens pasa o ens va a passar alguna cosa que significa molt per a nosatres.O bé, es una mescla entre il·lusió ,impaciència i felicitat.
La frase:ferir les emocions ve de quan que ens fan mal alguna cosa cosa molt important per a nosaltres.No sols ho dic per l'amor sinò per moltes latres coses.

Sentiment: quan una persona no te sentiments, la seva vida no val al pena.És un monstre.
Els sentiments son les coses per les qulas ens aixequem cada matí, sense ells la vida no valdría la pena.Tota persona o animal te sentiments...és una cosa bàsica de la vida.

Intel·ligència:és la capacitat que tenim de pensar fins a un punt.Sense ella la veritat és que seriem uns inútils,res ens aniría bé i sempre tindriem que dependre de altres persones.

Intel·ligència emocional:No ho tinc molt clar, però crec que és la capacitat que tenim de controlar les nostres emocions,de pensar abanç de fer. Decontrolar-no's.

Afectivitat:és el que ens uneix a altres persones,aquet sentiment poseix la amistat,el amor,la família, etc.Sense ella no hi hauria cap confiança i mai voldriem a ningú.Els nostres amics,pares i novuo s serien uns extranys.No els valoraríem.

Són més intel·ligents les maquines que les persones?

Jo crec que no, perque les máquines han sigut creades per l'home, i a més,la seua intel·ligència l'ha programada l'home. Tot el que sap li ho ha ficat dins un home.Potser si que siguen més rápides, i amb el tems la gent es va oblidan de les coses, avui en dia potser més intel·ligent una máquina que un ancià però es perque amb el tems i per desgràcia una persona pert facultats. (no tots però la gran majoria si).Una máquina mai podrà resoldre bé les coses, mai profundisarà ni pensarà.Simplement et donarà la solució que algú li ha inculcat.
Si les máquines sigueren més intel·ligents que les persones serien elles les que fabricaren les noves tecnologies, elles ensenyarien i elles, potser, arribaren a ser més importants que les persones. Com la típica pel·licula en que els robots volen dominar el món.

Psicologia:Descriu el sentiment que penses que és més important(l'amor no val)

L'amistat.Una vegada..em vaig barallar en una amiga, i qüasi totes em van deixar sola.Aquesta esperiència és la pitjor que he viscut en la meua vida.La pitjor destacant bastant.
Sense l'amistat seria incapaç de ser feliç.Ja que tota la felicitat que tinc me la donen els meus amics.Ho son tot per a mi...
I la idea de que tinc que madurar i creixer,que potser ens separem, no la soporte, no puc pensar en ella perque no la puc aguantar.Ningu sap asta quin punt els meua amics estan per damun de l'amor.Potser parega exagerat però es així.
La familía,i les sentiments que hi han dins de tu també ho són de importants, però aquest és el que més per a mi.
La ira, també trobe que és molt molt important, perque quan està a dins de tu pots fer qüansevol cosa, és increible.

I la trsitesa, perque la veritat, ho pases prou mal.Però a mi se me'n passa de seguida hehe

Filosofia:Pot pensar una máquina?

No.Jo crec que tot ho te programat,una máquina no te sentiments,està feta per a les necessitats de la gent.Si tu li dius a una persona que te està parlan que se calle potser li sente mal, i és senca malament.Si a una televisió li lleves la veu o l'apagues perque no la vols veure o sentir no és fica trista crec jo..
Un máquina no te ánima,es una cosa material, sols és un cos que fa alguna funció determinada.
Pero crec que la gent no podria viure sense elles, crec que les necessitem.Avui en dia qui no te cotxe?? que fariem sense cotxe?? i sense la que fa l'electricitat?? estariem perduts.

Psicologia:Quines tècni ques de resoldre un conflicte et pareixen més cruels o més males?

A mi la que més cruel em pareix és la de judici, perque no em pareix bé que sense que jo puga parlar amb el que em molesta o em fa mal, un altre diga si tinc raó jo o ell.Sempre hi ha que aclarir les coses per un mateixa, parlan amb l'altre a bones així i que ens intentem comprendre.Però no sense parlar ni compredre'l tinga un càstic ell o jo.
Les demés les veig bé perque tens l'oportunitat d'expresar-te millor.

Filosofia:Com sabem si estem desperts o estem dormin?

Sabem que estem desperts perque veiem la realitat tal i conforme és, no com voldriem que fora, no com ens la imaginem.

Psicologia:Són diferents els xics de les xiques?Valorem els factors ambientals i biològics.

Sí. Tenim maneres d'actuar diferents,maneres de pensar diferents,etc.
En quant a factors ambientals, els amics fan un paper molt gran, i també la familia. Si et naix un fill li donaràs un camió,i sinò, una nina.Això amb tot.Els nois són molt més arreu a l'hora de comportar-se, a exepció d'algun.Per això un grup de xics estarà fent bromes, espentant-se i un grup d'amigues estaran parlan i raonant tranquilament.Això ho fa l'educació o l'ambient en que estan o on s'han criat.
Els factors biològics són que desde petits els comportaments són diferets, les xiques som més tranquiles i ells no.Encara que ja he dit hi han exepcions.En l'adolesçència les xiques madurem abanç deixem de comportar-mos com a xiquetes per a reflexionar més, i madurem tan física com psicològicament.Ells maduren més tard, i quan nosaltres ja em madurat ells encara es comporten com a xiquets, així que el factor biològic forma un paper important.

Psicologia:Com es sap que estem preparats per a tindre uns relació de parella seria?

Quan vols estar amb aquesta persona, quan estas disposta a afrontar qüansevol cosa que t'ho impedisca,que estiga dispost a passar un tems cada dia o cada dos dies amb tu i sobretot quan estas totalment conveçuda de que és ell, i ningú més.
I per supost, l'altra persona també ha de estar segura de que farà totes les coses que he ficat dalt, sinó pot eixir molt mal si ho intentem. Però també,qui sap? pot sortir bé.

Psicologia:Com se que estic enamorada i que ell ho està de mi?

Com se que estic enamorada?
Molt fàçil.Quan tot el que ell fa et pareix bé i sempre o moltes vegades el tens al pensament.Quan la seva forma de ser i la seua apariencia et pareix interesant i mol important, quan tot et fa pensar que deus d'anar cara ell independent del que passe després.
Com se que ell està enamorat de mi?
Açò per ami es més complicat. Però crec quan que quan una persona creus que et veu através d'uns ulls que tot t'ho troben bé, t'apollen i t'escolten.

Psicologia:què pot fer el professor per a què els alumnes callen?

Doncs jo pense que el que estiguera tota la estona parlan o li llamares la atenció 4 vegaes se'n anara al carrer, així ja no molestaria a ningú.O també manaria més treball per a casa, això almenys és el que més em molesta a mi.Però quan algú parlara més de 4 vegades no li diria:
-A la pròxima te n'aniràs al carrer.
Diria:
-Al carrer.
Encara que ell/a diguera que es callava ja,que ja no aniria a parlar més, diria que al carrer, i que entraria quan jo l'avisaria,que és la meua classe i si algú em molesta se'n va i prou.

Psicologia:Claus per a que una relació de parella funcione.

Primer i molt important, que es vulguen els 2.Si no mai pot eixir bé, es impossible.I per a que això pase, les dues persones s'han de coneixer molt bé i ha de passar un cert temps.
Després estan les típiques coses que són: la confiança,no dir mentires,escoltar,ajudar-se l'una l'altre,etc.
També com vam dir l'altre dia, els conflictes.Perque és ahí quan demostrem si el volem o la volem de veritat,en aquets moments és quan som nosaltres mateixos i si en aquest moments fallem o ens falla es pert molta confiança i poc a poc es van perdent les demés coses i acabem mal, o estem un tems malament.Aixina que també són molt importants.Compartir molt de tems junts per a que no es faja monótona i fer coses diferents. Encara que a vegades també necesiitem tems per a nosaltres mateixos.Si estem uns dies sense veuremos després tenim moltes més coses que dir-nos i no és sempre el mateix.

Filosifia:Em de disculpar a les persones que actuen de manera incorrecta per culpa de les drogues?

Depen.Hi han moltes persones que fiquen l'escusa de les drogues,però hi han que estaven molt drogats i no sabien el que feien.Si per exemple tinc un novio i me fica els toxos amb un altra perque va drogat, la primera vegada el perdone,encara que estaria un tems rara amb ell.Però si m'ho torna a fer quan va drogat, sabent que pot tornar a passar no li ho perdone.Per la simple raó de que la primera vegada li haguera tingut que servir de lliçó.I si ho fa quan no va drogat...mare meua!!!
Però si el delicte és més gros i és un violador el que ho ha fet vaig l'efecte de les drogues no s'ho perdonaria, primer li ficaria 2 mesos de carcel i tractament psicològic.I si ho torna a fer, uns 9 anys o més i tractament més fort ja siga psicològic o psiquiàtric.

Filosofia:És correcte el tractament biològic amb conductes inadecuades?

Jo pense que no.
Perque si les coses es poden arreglar parlan amb ell o portant-lo al psiquiatra o al psicòleg, (que quasi sempre es així no cal fer-li res físicament a ningú)no cal fer-li res més.
Potser aquesta persona canvie més endabant, a més, primer s'ha de intentar arreglar les coses parlant, si no funciona, i ho torna a fer, a la carcel.Però si per exemple el que estavem dien de castrar-lo..no em pareix bé, perque potser tindria un problema social,encara que la noia que haja sigut la víctima també, no es massa just que li fagen això.Que el tanquen o que eltracten psicològicament.El castrament em pareix masa exgerat, igual que qúansevol tractament psicològic.

Psicologia:Resoldre el conflicte de 5 maneres posibles.

Resoldré el conflicte de Jaume i Lluís.Que és barallaven per una mateixa noia.
1.Competició:Hagueren seguit reñin asta que la noia s'aguera cansat,perque ningún dels 2 estaria dispost a parlar amb l'altre per l'orgull.Estarien competin fins al final.Cada un pensaria sols en ell mateix.
2.Colaboració:Tindrien que ficar una mica de la reus part per resoldre el conflicte.Parar a parlar i pensar què podrien fer i intentar aplegar a un acord.
3.Compromis: arribar a un acord que els 2 ixquen guanyan.Que satisfasca a les dues parts.Com per exemple:
-Et deixe estar amb ella si em promets que no fardaràs amb mi després.
4.Evitació:No afrontar el problema i deixar que vaja a més i deixar que és fasa més gran.Evitar el conflicte deixan que vaja a pitjor sense pensar en solucionar-lo.
5.Acomodació:Que un dels dos renuncie a la noia i es quede sense ella, deixan camp lliure a l'altre i aguantan els seus sentimets.Cedir al que diga l'altre, reprimir-se.

Filosofia:Soc dualista,monista o materialista??

Doncs jo em considere materialista.Sona mal però no crec en res que no puga veure, no crec en ningún Deu,no crec que hi haja res després de la mort..però crec en l'amistat,l'amor,la felicitat i altres coses que no es poden veure.Però no crec que tingam res escrit,tampoc en que ningú tinga el meu destí en la seua ma i tampoc crec que hi haja ningú que ho haja fet tot i que sempre siga el que ell vol.
Sols crec en el que jo senc i el que els meus ull poden veure.Potser algún dia és demostre el contrari, i hi hagen proves de que algú te el nostre destí,i que hi ha un ser,persona o quansevol cosa que tinga més poder que nosaltres.

Psicologia:Conflicte de la fitxa del burro.

Un dia dos amics van anar a un centre comercial.Un d'ells va veure a una xica molt guapa,de cabells castanys i amb els ulls verts.Jaume(que era un dels 2 amics) li diu a Lluís que és va girara que darrere seu hi havia un xica molt atractiva.De seguida Lluís va anar a parlar amb ella,i Jaume es va enfadar.
Ella es va fer molt amiga dels dos, i com a conseqüència els dos amics cada vegada es distanciaven més perque la volien més.Un dia, al tornar del cine,van explotar perque els dos volien acompanyarla a casa.Jaume li va dir que no era just el que estava fent, i l'altre li deia que era un celós.
Així que van estar 1 mes sense parlar-se.
Però un dia la xica va quedar en cadascun de ells...a la mateixa hora al mateix lloc, però ella no apareixeria i ells es trobarien.I aixi va ser. És van donar compte de que ella ho havia fet a proposit i van parlar.
Van arribar a la conclusió de que si els 3 eren amics era millor.I que l'amistat entre dos amics val més i dura més que un amor.
No val la pena barallar-se per aquestes coses.

Psicologia:Característiques del conflicte descrit abanç.

Els protagonistes: Ella i jo..i també la meua amiga.Els que estaven amb mi o amb ella també tenen un paper en la historia,però no tan important.
Relacions de poder:Ella te més força que jo, perque està acostumada als jaleos i a més li agrada tot això.
Per a mi era la primera vegada.
Emocions, sentiments i postures:Els seus són que defensa els seua principis,ella diu que jo la mire mal,però simplement es un escusa perque la agafada amb mi.Defensa qüalsevol cosa que estiga al meu contra,per tindre motius.El que ella sentia jo no ho podia saber, no se si després de dir-me el que me tenia que dir ella és sentia millor,és feia més gran o..no ho sé.
El que jo defensava era la veritat.Jo mai l'habia vist però ella seguia encabotada, no m'escoltava. Cada cosa que jo deia, ella ho malinterpretava.Jo em sentia confundida i sorpresa, sense saber que fer, com acabaria allò.Però tot i així mai li donava la raó.
Interés: Ella volia armar el jaleo no sé si per a fer-se la gran daban de les amigues,si per diversió,l'han aducada així o s'ha criat en aquets ambients,si perque te molts problemes a casa o amb algú i ho descarrega així..no ho sé.
Jo no tenia cap interés en aquesta situació,és més,quan podia pasaba de ella i de les tonteries que deia.
Principis:les seues idees eren fer-me la vida imposible,pegar-me..no ho sé.No podies fer-la canviar l'opinió.Era imposible.Per el simple fet,que com ja he dit, no escoltava.Els seua principis no cambiaben encara que li digueres el que vulgueres.
Els meus eren defensar-me o passar del tema, i dir sempre la veritat.

Filosofia:¿Crees que puede haber un cuerpo vivo sin alma?

No.Para mi es imposible.El alma es lo que te hace estar vivo.Sin ella,seríamos como objetos..que existen pero no estan vivos.
Las plantas,los animales,las personas..todos tenemos alma.En un capítulo de Los Simpsons, Bart vende su alma a un amigo a cambio de 5 dólares.Después de regalársela a Milhouse, Bart ya no se rie,ya no llora,no siente ni tiene nada que le haga feliz ni triste.Su madre le pregunta que si le pasaba algo, Bart le dice que lo adivine, i ella le dice que es como si le faltara algo,como so ni tubiese alma. Bart le pregunta qué si eso es malo, ella le dice que si, pero que sabe que el tiene alma, que su hijo no es un monstruo.Aquí nos dan el concepto de que si no tienes alma no eres nada sino algo que está muerto. Incluso los montruos tienen alma.
Conclusión:Todo lo que tiene alma está vivo, y por eso mismo algo sin alma está muerto,es un objeto o algo que no tiene porque estar vivo.¿Para qué estar vivo si no tienes alma?

Psicologia:Descriure un conflicte.

Aquest conflicte que vaig a contar m'ha passat de veritat:
Quan vaig arribar nova a l'intitut en 2º de l'E.S.O,tot estava bé..asta que un día vaig começar a sortir amb un noi.i jo no era la única que el volia.Llavors va començar tot.Un dia al pati va vindre una maki i em va dir que jo la mirava mal.Bé, el més fort de tot esque jo mai l'havia vist.Ella venia amb aquesta escusa..i la realitat era que la seva amiga també volia a aquest noi. Així que a cada pati durant un any venia a amenaçarme...ella i unes quantes més.Jo mai li vaig dir res a ningú..i les amigues que també estaven amb mi no deien res...perque mai havien arribat a les mans.Sols ho vaig dir als pares.Però ells deien que eren coses de xiquets.Ells no sabien que ho pasaba prou mal.Tot lany asta que es va acabar l'institut..que jo pensaba que ja s'havia acabat tot.Però no.Un dia estavem jo i unes amigues en un parc..on sempre ens ficavem..i van vindre elles(que per cert eres un any més grans que jo) em van dir que m'alsara
que volien parlar amb mi. Jo al principi em vaig negar..però pensan que sols volien parlar em vaig alçar.
Una de les meues amigues..que te i sempre tindrà molt de valor va vindre amb mi.Quan vam anar a parlar amb elles se'n van endur a un lloc més apartat.Ella després de dir-me el que va voler em va agafar els cabells..i la meva amiga li va dir que em soltara..ella em va soltar. I jo vaig agafar i menvaig anar de cul a elles..caminant.
No les volia tornar a veure.Però van vindre al darrere, i un noi que anava amb elles va agafar a la meua amiga...la que em va defendre.Jo vaig correr a demanar ajuda però la gent es prou imbècil.
Així que quan em vaig girar la meua amiga venia al meu darrere i ens vam agafar i ens vam anar.
Després va haber uns dies que venien a dir-nos alguna cosa...pero poc a poc van anar cansant-se.
A l'any següent elles ja no venien a l'institut...però algunes de les seves amigues les makis sí.Llavors li vaig dir a una professora que com jo no podia fer res per que es callaren ja, que ho feren ells. I així ho van fer. En un any no vaig saber res de elles.

Però estes penyes van tornar..ella i moltes més.I ma mare que venia a portar-nos l'aigua perque al casal no en tenim, se la va trobar.I elles dos van començar a reñir molt..jo intentava emportar-me a la meva mare però res. Ella allí contestant.Després tot el món creia que jo l'havia trucat per telèfon perque em defenguera.Però no.

Aquesta vegada jo anava amb l'intenció d' aclarir les coses, encara que quan volen una cosa no pots fer res, encara que vulgues raonar no et deixen,no t'escolten.Però va vindre la meva mare que també li agraden els jaleos i no vaig poder aclarir-ho.Estic esperant que torne per aclarir-ho.No vullc que pense que no sé defensar-me.Que ja no soc la xiqueta de 13 anys que no sabia que dir,perque era nou per a ella.Tot açò m'ha fet madurar, gràcies a el que ella em va fer passar, ara ja se defensar-me.Però no sé si tornare a tindre una oportunitat per aclarir-ho tot desde el principi.

Psicologia:Són positius els conflictes en la nostra vida?

Sí.Perque a més de que aprenem de ells després sabem com reaccionar si és repeteix..
Hi ha un refrany que diu: el que no ens mata ens fa més forts.O una frase feta..no sé el que és.
Bé la qüestio és que diu la veritat.No està bé tindre molts conflictes..però tot i així tampoc són roins.Perque ens fan madurar.En els moments que pitjor estan les coses són els moments que més aprenem,són els momets en que demostrem el que som en realitat.I,si no en tens molts, al primer conflicte gros potser no sapiam com reaccionar.Però conforme ens vaja passan més vegades,sabrem quin és el millor camí per a superarlos i fer-li front...i això és madurar.
Encara que,hi ha casos es que no podem,per qüansevol cosa, superar el problema.Llavors ens pot crear un trauma o alguna cosa que no estava prevista.Entonces és quan necessitem que algú ens ajude.A més de superar el problema, que algú ens tregui el trauma de dins.I si el problema és gros i el conseguim afrontar nosaltres sols sense l'ajuda de ningú i amb exit, millor que millor.Em madurat,ens em fet forts..i ara tenim experiència per a ajudar a algú més avan si es troba en la nostra situació.

Conclusió: els conflictes són una cosa que necessitem tan com per a madurar com per a fer-nos més forts. I és impossible intentar evitar-los..perque sempre tornen o n'apareixen uns de nous.Val més fer-los front.Sempre de una manera civilitzada,no com a animals clar.Sense problemes potser la nostra vida no tindria tan de sentit..així que són una cosa positiva, que ens fa creixer més com a persones.

Què ens diferència dels animals?

Donç està clar que a més de tindre més coneiximents jo pense que no actuem per els nostres instints així com fan ells.Ells, si tenen fam, si tenen un tros de pa a les mans i veuen algú que el necessita més que ell..no pensarà mai en partir-lo per a donar-li a l'altre..nosaltres sí. Bé,alguns de nosaltres sí, els egoístes està clar que no.
No m'atrevisc a dir que els nostres sentiments són més forts que els seus..perque els gossos són fiels asta la mort..encara que els coste dolor i sufriment..supose que ells pateixen igual que nosaltres..però com no ho manifesten molt, doncs en pareix que és menys del que és.
En quant a els coneixements..donç en tenim més que ells per pura lógica..
ningún animal per molt llest que siga pot analisar una frase en castellà o desxifrar una equació.
Els únics que potser ho podrien fer són els monos, però ho dubte molt...serien molts molts anys d'entrenament, a més..sabrien fer-ho ells prefisament perque són els que més és pareixen a nosaltres.
No sé on va ser..vaig veure un dibuix..que ens volia definir com anava el món..o millor dit..com acabariem.
Ficava l'evolució de l'home: comensava sen un mono,després al cap de molts molts anys es feia home..però el curiós era que després..també al cap de molts molts anys..tornava ser un mono.
Per què? doncs està clar.. perque el món va de cul..cada vegada anem més quibocats, som més animals, pensem menys en els demés, destrium coses, sols pensen en els diners,cada vegada hi ha més gent i menys persones..i com he dit en la pregunta de abanç..en la de que què ens diferenciava dels animals..una de les raons era perque sabiem compartir..no ens guiabem sols per els instints.. pues mentira!!! cada vegada ens guiem més per els instints,compartim menys,contaminem més..
I tot el món sap que l'animal que no s'adapta al medi acava morin. Nosaltres no ens estem adaptant..el estem destruin..
Si no canviem aquet dibuix del mono i amb el tems no som pitjors persones..potser acabem bé.
Conclusió:Ens diferenciem dels animals en que podem pensar més,raonar,etc.Però..el que ens diferencia dels animals és va predent molt molt lentament.Èncara ho podem canviar..

Psicologia:Són escoles de avui en dia llocs on es dona la violència exesiva?

Jo crec que cada vegada hi ha més violència a les escoles i instituts, però tampoc exesiva.Encara que potser hi haja molta violència i no ens enterem.Almenys jo vaig tindre prous problemes amb això..
Normalment és dona a 1º d' E.S.O o a 2º d' E.S.O. Però jo crec que a més de haber violència dins dels instituts també hi ha molta a fora o per els alrededors.
Ara hi ha violència..està clar.Però d'aquí uns anys..hi haurà molta més..perque així va el món..
Però si ens espavilem potser hi pugam fer alguna cosa perque açò no ocorrega..
Com per exemple fer alguna cosa..ficar algun càstic fort per a les persones que fagen aquestes coses..perque la persona afectada ho passa molt mal.Encara que pareguen xocs de xiquets són més que això,
o potser, que no ho pogam impedir..però el que sí que tenim que fer és impedir que és prolongue aquesta situació.

Conclusió:jo pense que no hi ha violència exesiva, encara que hi ha massa, més de la que tindria que haber-hi...però si no fem alguna cosa ja per a que s'acabe la violència a les aules i alrededors..d'aquí un tems serà més que exesiva.Així que ja sabeu..les coses s'arreglen parlan i no faltan o foten bufetada.