L'amistat.Una vegada..em vaig barallar en una amiga, i qüasi totes em van deixar sola.Aquesta esperiència és la pitjor que he viscut en la meua vida.La pitjor destacant bastant.
Sense l'amistat seria incapaç de ser feliç.Ja que tota la felicitat que tinc me la donen els meus amics.Ho son tot per a mi...
I la idea de que tinc que madurar i creixer,que potser ens separem, no la soporte, no puc pensar en ella perque no la puc aguantar.Ningu sap asta quin punt els meua amics estan per damun de l'amor.Potser parega exagerat però es així.
La familía,i les sentiments que hi han dins de tu també ho són de importants, però aquest és el que més per a mi.
La ira, també trobe que és molt molt important, perque quan està a dins de tu pots fer qüansevol cosa, és increible.
I la trsitesa, perque la veritat, ho pases prou mal.Però a mi se me'n passa de seguida hehe
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Has fet trampa, l'amistat és una vairant de l'amor. Prefiriria que m'hagueres parlat de la tristesa, però ja hi haurà temps...
Publicar un comentario