domingo, 20 de abril de 2008

Por

Por: sensació de angustia probocada per la precència d'un perill real o imaginari. 2 Sentiment de desconfiança que fa que penses que ocurrirà un fet contrari al que és desitja.


Tindre por és inebitable, però està clar que l'única solució és afrontar el que et fa por, siga el que siga..sinò pots acabar perduda i molt amargada..


Quan som xicotets tenim por a coses que ara ja no tenim, perquè quan anem creixent la pot desapareix..però hi han pors, com per exemple no demanar-li perdó a una amiga per tindre por.. o no dir-li el que sents perquè tens por que ixca mal o et rexase després, quan ja és tard, t'enpenedeixes de no haber-ho fet de no haber arriesgat encara que haguesis perdut..i li pegues voltes i voltes..


Si no has afrontat la por que tenies de xicoteta de que baix del llit hiha un mort ho pots passar molt mal quan dorms per això..



Totes les pors s'han d'afrontar.

Les causes dels nostres desitjos.

Els nostres desitjos poden ser físics o espirituals.

Els físics com per exemple quan tens fam, voler menjar o quan tens fret voler tapar-te. Tenen les causes en les nostres necessitats..la causa de voler menjar és perquè tens fam.
Però les causes dels desitjos espirituals són més difícils de trobar..

Si vols estar amb el novio i desitges estar amb ell la causa és perquè el vols, si vols pasar-to bé amb les amigues o amics és perquè amb ells estás agust, si desitges renyir en algú és per l'odi o per alguna rao que t'ha molestat..


Les causes dels desitjos espirituals són les nostres sentiments...ens veiem obligats a satisfer el que desitgem i ho desitgem perquè tenimun sentiment cap a això. Açò, repetisc que és amb els desitjos espirituals, els físics són desitjos però la causa és una necessitat.

Violació--- Esther!!

La violació es qualsevol agresió sexual amb penetració.

¿Què fer en un moment com aquests?
Mantindre la calma si és possible, convençer-lo de que t'està fent mal..
Si no para, has de cridar i si no pots fer res, estar-te atenta als detalls per a després contar-los a la policia.

¿Qui són els violadors?

90% homes

10% dones


Estratègies:

-Enganyar i alagar.
-Amenasar per a que no diga res.
-Prometre alguna cosa a canvi.
-Aprofita moments de confusió de la víctima.


Efectes secundaris:

-No recordar res.
-Ignorar-ho.
-Vergonya.
-Rexàs als homes

¿Com ajudar?
Primer s'ha de creure a la persona que li ha passat, traquilitzar-la, deixar que expresse els seua sentiments i dri-li que ella no te la culpa de res. No canviar la actitut cap a ella.

Després fer-li un examen mèdic i si es queda embarasada i té un fill, no culpar al seu fill de res.

Relacions sexuals entre adolescents-- Lucille!!

Va començar contan que la masturbació era molt comuna i que no prococava ni ceguera, ni secava el cervell ni detenia el creiximent tal i com és pensava.

Després ens va explicar què era el petting, i que per supost el sexe no només és penetració.
El petting és molt molt comú entre adolencents.

També va parlar sobre l'alcohol, que en aquest tema juga un paper important, ja que sinò fos per l'alcohol molts no s'atrevirien a fer res.

Va finalitzar amb aquestes estadístiques sobre la primera vegada que els adolescents perden la virginitat:

Abanç dels 15__7% xics, 3% xiques.
Dels 15 als 19__76%xics, 65% xiques.
Dels 25 als 29__1% xics, 3% les xiques.

domingo, 13 de abril de 2008

Som realmet lliures?

Jo pense que mai som lliures totalment, es impossible ser lliure en una societat com aquesta, sempre deus alguna cosa, has de treballar fages el que fages, perque sinò no pots menjar.
Ser lliure no es sols comprar-te un pis propi, en aquest cas som lliures dels nostres pares, perquè en l'adolescència no ser lliure te a veure amb els pares majoritariament, encara que també en les relacions de parella. és igual que t'emancipes, no seràs llirte perquè tindras que treballar. I el sentimet d'obligacìó i deure et fa perdre tot sentiment de llibertat. La llibertat és perdre el sentiment de deure i d'obligació totalemt. Eres lliure si la teva ment és lliure de tot absolutament, i això és molt molt difícil d'aconseguir..sempre hi ha alguna cosa que sas que has de fer o que tens que fer obligatòriament i si no la fas i estás fent un altra penses..ostia no estic fent açò, que bé.. però.. tindria que estar fent un latra cosa.. I t'impedeix fer realment el que vols, i el que vols fer està influenciat per la societat, el novio, etc... Tampoc es un pensament totalment lliure, però tu creus que sí i això et fa sentir-te lliure.


Jo pense que ser lliure per a mi és l'instant en que dius, ara puc fer el que vulga, i vaig a fer el que jo crec vullc a pesar de tot el demés i sense pensar en el després. Aquesta vegada no faré el que dec de fer, faré el que vullc fer a pesar de les conseqüències. Això em fa sentir-me lliure..encara que no és realment llibertat.

Insatisfacció

Insatisfacció: sentiment de malestar o disgust que es té quan no complim un desig o no es cobreix un necessitat.


L' insatisfacció és un sentiment que proboca molt de malestar, no et sents gens bé amb tu mateix ni amb els demés. És com si algú o alguna cosa t'haguera fallat i no pogueres fer res per a arreglar-ho. Una persona insatisfeta pot amargar molt als que té alrededor i pot arribar a l'extrem de ser una persona trista i amb malhumor constantment. La mateix paraula, in- satisfacció ens diu que no estem satisfets amb el que tenim, i per això actuem malament amb tot el món i estem decaiguts.

domingo, 6 de abril de 2008

El abort. Dèvora Roig

Pot ser:

Espontani: Per diverses causes com per exmple una enfermetat de xiquet o de la mare, un accident en que el pert,..

Voluntari o probocat: per propia desició.

Hi han moltes maneres d'abortar: per cesàrea, envenament salí, succió, dilatació i part parcial.

I també hi han lleis: una d'aquestes es que és pot abortar fins als 5 mesos.
A pesar de la contraposició dels catòlics, el 1985 és va legalitzar l'abort.
Aquesta medida va ser molr ariscada però també necessària. Arriscada perque abortar porta moltes conseqüències, tan psicológiques com físiques i necessària perquè hi ha gent que encara ho passaria pitjor si el tinguera que si abortara, al igual que el xiquet.



En quant al tema de les violacions, què fem amb el xiquet? normalment si et violen ho denuncies, ensenyes la denúncia a l' hospital i et donen una pastilla per a evitar l'embaraç. Si no ho denúncies a temps per a poder no tindre'l amb la pastilla, has de decidir abortar o tindre'l...una desició que ja és díficil de per sí si t'ha passat amb la teua parella com a per a que siga d'un home que odies i que t'ah fet moltíssim mal. Aquesta és un aqüestió en la que no puc opinar, ja que és molt complicada i si no em vejera en una situació així, no sabria que fer. El primer que em ve al cap és l' abort..però no se dir-ho segur sense trobar-me ahí.


Algunes dades de l'abort són

-51.000 en Espanya l'any 1996.
-1.000.000 en els E.U.A l'any 1996 també.
-Cuasi 8.000.000 en Xina no sé quin any.





Anticonceptius. Sandra Oliva.

Primer de tot tenim que saber que l'anticonceptiu perfecte no existeix.

L'elecció del mètode anticonceptiu és de la parella. Hi han molts mètodes, algun que no hajam sentit mai podra ser el espermicida; que és un líquid en el diafragma que mata els pespermatozoides però aquest no evita la transmissió del S.I.D.A i altre és el DIU que fa que desparega la menstruació.

Hi han 2 tipus d'anticonceptius:

Naturals: Com per exmple la marxa enrere.Artificials: Preservatiu, espermicida, pastilles, etc.

Aquesta última, les pastilles, és la més efectiva i al contrari del que diuen, no engorda ni porta a la fertilitat.



L'ultim tema que vam tractar va ser el de que què ens pareixia que hi hagueren caixes de preservatius en els instituts. Sí que em pareix bé, perque al igual que hi han en algunes farmàcies poden haber-ne elas instituts. Però imagine que ningú en compraria per vergonya i no pense que siga una cosa que incite a que practiquen més la sexualitat perquè per aquest mateixa regla de tres tampoc haurien de haber tret ninguna propaganta a la televisió ni vindre sexólogues a explicar-nos ni donar-no butlletins amb informació. Jo pense que és una manera de tindre'ls més al alcançe.

Embaraços no desitjats. Ana Peurto

Começarem per les dades que ens va donar:

Desgraciadament més de 18.000 espanyoles menors de 18 anys tenen embaraços no desitjats.

Els instituts, programes, etc, fan el possible per a que conegam els mètodes però el problema no és que no els conegam, sinò que quan arriba el moment la gent no sol detindre's si no tenen protecció o simplement gasten el metode de la maxa enrere, els llabats vaginals, pixar després de la penetració, etc.

Quan una persona és queda per algun accident embaraçada sense voler-ho, ha de conta-ho als pares, després decidir que ha de fer; si abortar, si donar-lo en adopció o fer-se càrrec. I per últim si és fa càrrec té auna vida que educar i mantindre i per supost un adolescent no està encara educat del tot i no pot pretendre educar.

La 1º vegadaa jeje

La 1º vegada, de Rachel.

La 1ª vegada que fas l'amor potser casualmet o amb amor. Jo recomane millor amb amor i tranquilament però això depen de cada persona.

Hi han una serie de mites.

-Sangrar: que depen de la persona, normalment si que es sangra una mica però hi ha vegades en que no.

-És dolorós: si que ho és, però no molt. Les dones pensem que fa molt mal però no és així i a part depen de cada persona. Potser per a una ho és i per a un latra no, no tenim que fiar-nos del que ens diguen en aquesta cuastió. A part, depen del tamany del pennis fa més o no. XD

També va comentar que cada vegada les relacions sexuals amb penetració són més un oci i el 'aquí te pillo, aquí te mato' està molt molt de moda.
Les xiques en aquest tema, quan estan en parella a vegades no estan preparades però per no perdre la parella no poden negar-se. Cosa que no s'ha de fer, no cal dir que si realment t'estima ho respectarà. A més les reliogions que tinga una persona també influeixen i s'han de respectar, però la societat a fet que si una persona et diu que vol esperar-se al matrimoni tingues burla d'aquesta, diguem que es una estreta i no tindria que ser així. Però ho fem.


També el tema de com estava fa 20 anys. Doncs per l'informació que ens ha donat podem veure que fa 20 anys era igual que ara però més ocult. El que passa esque ara hi ha més propaganda, més liberalització, etc.

L'altre tema relacionat amb la propaganda és que si unflueix a l'hora de tindre por de parlar-ho.
No, al contrari, si ho han mostrat al públic és per a que ho vejam una cosa normal i natural. Jo personalemnt si que ho parle i pregunte però no als meus pares..és molt incòmode.

Ternura

Ternura:Cualidad de la persona que mostra fàcilment els seus sentimients, especialment de afecte, dulzura o simpatia.

La ternura és una cualitat que algunes persones tenen i altres no. Hi han persones que els costa molt demostrar amb gestos com per exemple abraços, caricies, etc, el que senten. A altres, per el contrari, els és més fàcil demostrar els seus sentiments. A voltes els sentiments es molt difícil dir-los en paraules perquè que moltes vegades es més difícil dir una paraula que donar un abraç. La ternura és una cualitat molt bona ja que un gest de ternura és molt agradable i pot alegrar molt a una persona.

La venjança!

La venjança: Resposta a una ofensa o mal recibit amb altra ofensa o mal dirigida a la persona que ho ha fet.


Molta gent opina que la venjança no serveix absolutament de res sinò sols per a fer mal al que t'ha fet mal abanç. Però s'ha d'entredre que quan algú et fa molt de mal en el primer que penses és en tornarli-la, però quan passa una estona ja set'ha passat i la millor manera d'arreglar-ho és demana explicacions o parlant. Així doncs la venjança seria l'altra alternativa al perdó, hi han coses que no es poden perdonar però tampoc cal venjar-se i ficar-se a la mateixa altura, es pitjor encara.

En conclusió final, la venjança sols serveix per trobar-te satisfet només acabes de tornar-li el colp, peró després està comprobat que et sentiràs culpable i pitjor per ficar-te a la altura del que ho ha fet. Ja te prou desgràcia l'altra persona per haber sigut aixina, no cal fer-li el mateix sinò parlar-ne o oblidar-te'n.

L'entusiasme

L'entusiasme:Estat d'ànim en el que et sents molt alegre i excitat, i ho exterioritza generalment amb rises, gestos i gran agitació.2-Atenció o esforç que es dedica amb ganes i interés al desarollar una activitat o treball.


Per a explicar bé una cosa jo sempre fique les coses roines que pot comportar i les coses bones..així doncs, Quines coses bones té l'entusiasme? Quines coses roines?
He pensat molt poquet de rato i no he trobat cap cosa roin de l'entusiasme, l'única cosa és que entusiasmar-se massa pot convertir-se en una obsesió per alguna cosa, que ja és un altre tema.
Coses bones en té moltes, per exemple, si t'entusiasmes per esl estudis, el treball o en alguna cosa bona per a tu l'únic que fas és que t'agrade i ho fages amb gust, està clar que entusiasmar-se per coses roins no es bo, però és com tot..

Així doncs l'entusiasme fa que aconsegueixques interesar-te per alguna cosa i ficar-li ganes, siga la que siga.