Psicologia: Desgràcia

Desgracia: 1.Fet que produeix gran dolor i infelicitat. 2.Sort adversa. 3. Fet en el que una persona resulta ferida o morta.


Què és la desgracia? hi ha diferents maneres de descriure la desgràcia, perque com em vist dalt hi han prous definicions. Una persona desgraciada és aquella que continuament té alguna cosa que li fa estar mal, encara que tampoc té perque ser continuament, a algú li pot passar una cosa mala i nosaltres dir:

-Pobre desgraciat.

Però jo almenys nomene a un desgraciat referint-me a que té un mal que no se'n anirà en un temps. El que si està clar, és que un desgraciat i una desgràcia són coses cuasi iguals.
La desgràcia continua també es sinònim de la mala sort, per supost, qui crega en ella.
Quan ens passa alguna cosa que ens ha fet mal ens sentim desgraciats i pobres, tristos i abatuts, sense ànim. Ja sabem com ens sentim després de una desgràcia.
Per exemple, quan mor algú molt preciat per a tu i la gent se entera diuen:

-Què desgràcia!!

Per això crec que aquesta paula es refereix a quan una persona a patit gran mal, i no un mal insignificant. A més en la definició de diccionari de dalt fica que a patit GRAN dolor i infelicitat.
Per aclarir-ho millor podriem dir que la desgràcia es el fet que et porta a la tristor ( com poden ser la depressió, el pesimisme, el odi, etc.) així que deu ser molt fort el sentiment de desgràcia.

Conclusió: una desgràcia es un fet molt roín que li ha passat a algú i a més, un sentimet molt fort.